Tagged: reforma port vell

El futur dels Ports de Barcelona. 26 de gener

Gràcies al treball de la Plataforma envers qui, com i per a qui s’ha de transformar el port ciutadà, s’ha obert el debat sobre quin ha de ser el futur del port-ciutat. Un debat actiu que ens toca a tots fer, per alliberar el port-ciutat del segrest al que el tenen sotmès els interessos rentabilistes de l’APB i el seu Consell d’Administració.

El debat ha començat, i aquest dissabte, juntament amb la UPC, li donem el tret de sortida per omplir el port d’activitat i usos ciutadans, que respectin la cultura marítima de la ciutat.

Esperem la vostra assistència i participació en aquesta primera jornada del dia 26

El futur dels Ports de Barcelona

El Port de Barcelona ha sofert progressives transformacions. Des de la inauguració del Moll de la Fusta a la Nova Bocana, passant pels Jocs Olímpics, Maremàgnum, World Trade Center i Edifici Vela. Aquest espai es troba en un continu mecanisme d’inauguració-decadència-reforma de la reforma. Ara, l’administració portuària proposa passar d’un port esportiu a un port de grans iots al Port Vell. Els edificis de l’entorn com el de la Delegació d’Hisenda, el Palau de Mar, entre d’altres, no tenen clar el seu ús futur. I tot això en un marc neoliberal que pretén privatitzar aquest sector de la ciutat.
Ja han passat dues dècades de la transformació positiva dels Jocs Olímpics i la conquesta del mar per part de la ciutat. El PGMB ha quedat clarament antiquat (1976- 2012). Cal una nova reflexió metropolitana per a poder repensar el futur del litoral metropolità. I des d’aquesta perspectiva analitzar la transformació de les activitats del port de Barcelona i la relació de la ciutat amb el mar.

:: 26 Gener de 2013
Centre Cívic Barceloneta. Sala Conferències
Matí: 12:00. Sessió Participativa
Tarda: Visita al Port de Barcelona

:: Dilluns 28 Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats marítimes i l’ús de
l’espai del Port de Barcelona
William Pegram Professor del Dep Ciència i Enginyeries
Nàutiques de la Facultat de Nàutica
Joan Guitart Director del Port Olímpic de Barcelona i
Vicepresident de la Zona Costa Barcelona de l’Associació
Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET).
Francesc Gallisà Ex Assessor d’Estibadors Portuaris
Salvador Tarragó Vicepresident de SOS Monuments
a facebook

:: Dimarts 29 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats econòmiques del
Port de Barcelona i l’ús ciutadà de l’espai del Port Vell de
Barcelona.
Adolf Romagosa Gerent Marina Port 2000
Joan Alemany Doctor en Ciències Econòmiques. Historiador
del Port de Barcelona
Javier Moreno Historiador Doctor en Ciència i Enginyeria
Nàutica de la UPC

a facebook

:: Dimecres 30 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats urbanes del Port
de Barcelona i l’ús ciutadà de l’espai del Port Vell de
Barcelona.
Itziar Gonzàlez Arquitecte i Ex Regidora de Ciutat Vella
Joaquim Molins Conseller Delegat de Barcelona Regional
Mercè Tatjer Catedrática de UB, Geografía urbana i historia
urbana
Gary Mc Donogh Antropòleg, University of Pennsylvania
a facebook

:: Dijous 31 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: La legislació urbanística i
portuària del Port de Barcelona i l’ús de l’espai ciutadà del
Port Vell de Barcelona.
Ferran Pons Professor de Dret Administratiu de la UAB
Jaime Rodrigo de Larrucea Cap de la Secció de Dret Marítim
del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Pere Caralps Advocat i Ex Secretari General del Port de
Barcelona
Daniel Jiménez Schlegl Advocat
Lloc: Facultat de Nàutica, UPC BarcelonaTech
Plaça Pla del Palau, 18
a facebook

Més informació de les jornades

per apuntar-se al workshop, pots consultar la web intrascapelab.wordpress.com

 

WORKSHOP El futur dels Ports de Barcelona

Algunes valoracions sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma del Port Vell

A continuació us reproduïm algunes consideracions econòmiques sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma (Annex 19 del projecte presentat per l’APB) fetes després de consultar a economistes sobre l’annex 19 i d’haver estudiat el projecte des de la Plataforma.

Es tracta d’un estudi fet ad hoc per justificar el projecte. L’única font documental que es cita per justificar les dades es la Asociacion de Grandes Yates, una font completament parcial, del propi sector. Els càlculs suposen una utilització del 100%, la resta són gràfics bonics que no mostren la font d’informació. No es comptabilitzen els costos socials del projecte. No es contempla l’estacionalitat del sector turístic, la dependència de les modes que té aquest model on si demà passat a Croacia, per dir un lloc, hi ha millor oferta turística i més competitiva els clients (iots) no tindran cap inconvenient en canviar de destinació. Els llocs de treball que es crearien, en cas que les dades de creació d’ocupació fossin aproximades, estarien molt concentrats en l’àmbit naútic i turístic (hosteleria i petit comerç, aquest últim, probablement, de grans marques). Això és un model dependent i molt costos, ja que les infrastructures corren a càrrec del sector públic, i el posterior manteniment i renovació també, mentre que els beneficis afavoririen la inversió privada amb la limitada creació de llocs de treball que pot tenir i en sector dels més precaris com l’hosteleria. No genera sinergies econòmiques entre la població autòctona i les seves necessitats reals sinó que depén del que pugui arribar al port. I que dir de l’efecte inflacionari que provocaria als barris populars propers al port, accentuant el ja provocat pel boom turístic de les darreres dècades.

Tot i que el projecte es justifica per la seva suposada creació de riquesa, s’ha de posar en dubte la vinculació entre creixement amb benestar, al estar davant d’un model de negoci que genera uns beneficis que es concentren en molt poques mans, beneficiant principalment a l’operador privat, en aquest cas, l’empresa concessionària Salamanca Investments. La falta d’una visió territorial de conjunt així com el dèficit de participació en el projecte dels diferents actors socials i econòmics de l’entorn, permeten posar en dubte el grau de redistribució dels beneficis generats i que aquests es donin en l’àmbit local.

L’informe pretén donar visibilitat als efectes positius de la reforma però no considera en cap moment els costos econòmics associats a la mateixa. No s’ha avaluat (en termes econòmics) el possible dany a les activitats productives actualment existents (com per exemple la pesca) que poden veure’s menyscabades resultat de la reforma, ni els costos mediambientals ni les despeses que suposa per a l’administració pública i la ciutat.

Processos de participació democràtica al Port Vell

La plataforma Defensem el Port Vell manifesta la seva satisfacció en veure que la ex-Regidora de Ciutat Vella Itziar González es fa ecco en una entrevista que publica avui El Pais d’una exigència que la plataforma porta reivindicant des dels inicis de la protesta: l’establiment i activació de mecanismes democràtics de participació respecte a la reforma del Port Vell.

Donada l’opacitat que ha embolicat aquesta reforma des dels seus inicis, la qual si no fora per la denúncia veïnal, no hagués sortit a la llum pública, es considera necessari esclarir a quins interessos respon aquesta reforma, així com que els ciutadans de Barcelona decideixin si aquest és el tipus de projecte que l’Autoritat Portuària ha d’impulsar en un moment de crisi com aquest en terrenys de port-ciutat.

L’activació de mecanismes de participació com pot ser una consulta són en un moment de crisi i desafecció política com l’actual de rellevància per reestablir (la confiança en) la democràcia. Des de la plataforma es considera necessari que es pregunti als veïns de Barcelona sobre la reforma, i s’activin mecanismes de participació que vagin més enllà de la formalitat de formular al·legacions, ja que en cap de les dues ocasions en les quals han presentat al·legacions al port sobre aquest projecte s’ha rebut resposta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell hauria de dur-se a terme amb urgència, ja que les obres del projecte han començat, malgrat no tenir encara l’aprovació municipal (i ho van fer prèviament a l’aprovació formal de la APB). Els arguments “oficials” s’escuden que es tracta d’obra de manteniment, mentre el mateix projecte les inclou en les Fases 1 i 2. Al mateix temps, es tractaria d’un “manteniment” que permet la concessió que té Marina Port Vell SA del terreny, però la concessió no ha estat atorgat en cap de les cinc ocasions en què s’ha sol·licitat a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resta de partits de l’oposició i govern de la ciutat a realitzar aquesta consulta sobre la reforma del Port Vell, com un precedent de futures consultes sobre temes que afecten a drets socials (dret a la ciutat, la eduación, la sanitat…), així com del tipus de reformes i gestió que l’Autoritat Portuària fa dels terrenys del port-ciutat.

Resulta inadmissible que en uns terrenys recuperats per a la ciutat fa més de 20 anys, ara es vulgui elevar una tanca i crear un ressort de luxe tancat, i més sense que els veïns puguem decidir sobre això.

::::::::

La plataforma Defensem el Port Vell manifiesta su satisfacción al ver que la exRegidora de Ciutat Vella Itziar González se hace ecco en una entrevista que publica hoy El Pais de una exigencia que la plataforma lleva reivindicando desde los inicios de la protesta: el establecimiento y activación de mecanismos democráticos de participación respecto a la reforma del Port Vell.

Dada la opacidad que ha envuelto esta reforma desde sus inicios, la cual si no fuera por la denuncia vecinal, no hubiera salido a la luz pública, se considera necesario esclarecer a qué intereses responde esta reforma, y que los ciudadanos de Barcelona decidan si este es el tipo de proyecto que la Autoridad Portuaria debe impulsar en un momento de crisis como este en terrenos de puerto-ciudad.
La activación de mecanismos de participación como puede ser una consulta son en un momento de crisis y desafección política como el actual de relevancia para reestabler (la confianza en) la democracia. Desde la plataforma se considera necesario que se pregunte a los vecinos de Barcelona sobre la reforma, y se activen mecanismos de participación que vayan más allá de la formalidad de formular alegaciones, ya que en ninguna de las dos ocasiones en las que han presentado alegaciones al puerto sobre este proyecto se ha recibido respuesta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell debería llevarse a cabo con urgencia, ya que las obras del proyecto han comenzado, a pesar de no contar aun con la aprobación municipal (y lo hicieron previamente a la aprobación formal de la APB). Los argumentos “oficiales” se escudan en que se trata de obra de mantenimiento, mientras el mismo proyecto las incluye en las Fases 1 y 2. Al mismo tiempo, se trataría de un “mantenimiento” que permite la concesión que tiene Marina Port Vell SA del terreno, pero la concesión no ha sido otorgado en ninguna de las cinco ocasiones que se ha solicitado a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resto de partidos de la oposición y gobierno de la ciudad a realizar esta consulta sobre la reforma del Port Vell, como un precedente de futuras consultas sobre temas que afectan a derechos sociales (derecho a la ciudad, la eduación, la sanidad…), así como de el tipo de reformas y gestión que la Autoridad Portuaria hace de los terrenos del puerto-ciudad.

Resulta inadmisible que en unos terrenos recuperados para la ciudad hace más de 20 años, ahora se quiera elevar una valla y crear un ressort de lujo cerrado, y más sin que los vecinos podamos decidir sobre ello.

Preguntes per a Cambra (i Trias)

Tot i que no ens han convidat a la presentació del clúster naútic, donada la vinculació que té aquest amb el projecte de la Marina del Port Vell, voldríem fer-li algunes preguntes al president del Port, Sixte Cambra i a Xavier Trias:

  1. El projecte de reforma de port vell i el projecte del cluster portuari genera espais de convivència vinculats al barri, a la ciutat o per contra contribueix a crear més barreres i a segregar, accentuant un projecte de gentrificació i exclusió dels veïns?
  2. S’ha elaborat el projecte tenint en compte als pobladors immediats? Considera l’ajuntament i l’autoritat portuària què és est un projecte d’interès social o només respon a donar beneficis als promotors privats conformat per capitals financers que fluctuen contínuament?
  3. Pot un projecte de reforma del port vell abordar-se com en temps medievals en què s’aixequen muralles . Una frontera sensible entre el món dels quals tenen i el dels quals no tenen i policies privats, defensant una zona privada, blindada, com si es tractés d’un camp de batalla .Creu vostè que puges aquesta concepció de l’urbanisme que fomenta l’ajuntament de Barcelona contribuir a una ciutat inclusiva o tot el contrari, generarà el rebuig de la ciutat cansada de no ser escoltada?
  4. S’ha sabut que Andreu Mas-Colell, ha deixat clar que no pot garantir que la Generalitat aporti els recursos compromesos amb els centres catalans. En declaracions al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Mas-Colell ha instat les universitats a buscar sistemes de finançament alternatius als pressupostos públics.Devant d’aquesta situació, estem segurs que el Clúster Nàutic contempla en el seu un pla estratègic, potenciar la creació a BArcelona i sobretot al barri de la BArceloneta, de equips professionals tècnics tant en la vessant de Formació Professional com Universitària?Quin és el pla previst per:Desenvolupar la formació porfessional nàutca (eletrònica, fibra. Pintura, mecànica, fusteria, etc.), ubicació de les instal·lacions, etc.

    Col·laborar amb la UPC- Facultat de Nàutica per desenvolupar projectes conjunts? Quins tipus de projectes?
    En quin termini es preveu poder incorporar les primeres generaciomns de tècnics?

    En cas de que hi hagi un pla, quines inversions es tenen previstes i quina planificació hi ha per dur-ho a terme?

  5. Marina Port Vell diu tenir la Bandera Blava des de l’any 2003, que atorga la Foundation for Environmental Education i estabrepresentada a Espanya per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor.Per obtenir aquest distintiu, el port ha de complir certs requisits, alguns de forma imperativa. Entre ells la INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL (Més a baix detallo que diu aquest requeriment…si ja es que és molt tard i això és un pal….)

    Pregunta: En la nova etapa que es va a iniciar, amb MPV integrada en el Clúster, hi ha planificades per a l’any proper activitats formatives ?

    Al fet que població local, indústries locals, etc. es van a integrar en aquestes activitats formatives?

    ANTECEDENTS

    Segons la GUIA D’INTERPRETACIÓ DELS CRITERIS PER A la CONCESSIÓ DE LA BANDERA BLAVA PER A PORTS:

    El port es compromet a oferir als seus usuaris i al seu personal, almenys, tres activitats en educació ambiental. (Imperatiu).

    Aquests tipus d’activitats d’educació ambiental poden ser :

    A. ACTIVITATS QUE IMPLIQUEN UNA PARTICIPACIÓ PASSIVA . Aquesta categoria inclou exposicions, pel·lícules, presentacions, projecció de diapositives, organització de conferències i debats, xerrades d’experts nacionals o internacionals; etc.

    B. ACTIVITATS QUE IMPLIQUEN UNA PARTICIPACIÓ ACTIVA.Aquesta categoria inclou itineraris guiats, jocs educatius (per exemple, jocs de preguntes i respostes, concursos de caràcter mediambiental; etc.), representacions i obres de teatre, celebració del dia de la neteja; activitats d’observació/control del litoral; sessions d’orientació per a bussejadors o submarinistes; inspeccions de ports; concursos de fotografia o dibuix; projectes de reconstrucció d’espais naturals; projectes de reciclatge; projectes de tecnologia “verda” o ecològica, transport sostenible; programes de seguiment, control i/o certificació ambiental de les comunitats litorals, com el RESSÒ XXI; etc.

    C. ACTIVITATS REGLADES DE FORMACIÓ. Aquesta categoria inclou cursos i accions de formació para: professors i/o persones encarregades de grups escolars; tècnics i responsables de ports; socorristes; personal de neteja i balnearis; vigilants i policia ambiental (SEPRONA); Programes nacionals específics de formació, com el denominat “Treballant a favor de la costa” a Sud-àfrica, etc.

    D. PUBLICACIONS I MATERIALS DIVULGATIUS. Aquesta categoria inclou la producció de fullets, adhesius, programes, senyalitzacions, guies, postals, butlletins informatius municipals i escolars, llibres, samarretes, borses, espots publicitaris en la ràdio, etc.

    Grups destinataris de les activitats

    Aquestes activitats han d’estar dirigides a una àmplia diversitat de destinataris. És important que les autoritats portuàries organitzin a la zona, de forma conjunta amb altres operadors o agents, programes per educar i augmentar el grau de consciència ambiental dels diferents grups i interessos, que incideixen en la utilització de l’entorn i dels recursos locals: turistes, població local, personal contractat per empreses turístiques, pescadors, indústries locals, etc

Una plataforma veïnal demana la retirada de la reforma del Port Vell

BARCELONA, 20 Ago. (EUROPA PRESS) –

La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona ha afirmat aquest dilluns que en les pròximes setmanes seguirà treballant perquè es retiri la proposta per transformar el Port Vell en marina de luxe, i que siguin els veïns i l’Ajuntament els que exerceixin el control sobre el port ciutadà, i no l’Autoritat Portuària (APB).

Ho ha explicat en un comunicat després que la Comissió Europea (CE) hagi respost l’eurodiputat Raül Romeva (d’ICV, formació que s’ha mostrat contrària al projecte) una pregunta que va presentar el 23 de maig relativa al projecte, i amb la qual va demanar a la CE si coneixia la iniciativa i si pensava emprendre alguna acció contra ella.

El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, li va replicar en una missiva del 17 de juliol que no coneixia la proposta de reforma, i no s’observa indici d’infracció de la legislació de la UE sobre medi ambient ni de moment pot prendre cap mesura, doncs les autoritats espanyoles encara no han adoptat decisió final sobre el projecte, però destaca que els veïns han de ser escoltats.

La plataforma veu la resposta de Potocnik com “un toc d’atenció d’Europa a l’Ajuntament de Barcelona”, i consideren que és una mostra més que la mobilització ciutadana ha evidenciat la falta de transparència que existeix al voltant a la reforma.

Els veïns han afegit que també perseveraran a defensar i potenciar la relació ciutadana amb el mar a través de l’espai Maritimidad en Xarxa, que es preveu presentar a final d’any, i que pretén ser un espai obert en què promoure iniciatives a favor d’aquesta vinculació.

La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

La plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra la respuesta del comisario europeo de Medio Ambiente, aunque no condene el proyecto

Barcelona | 20/08/2012 – 13:51h

La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

El Port Vell se transformará en una marina para yates de mediana y gran eslora, mientras que el puerto pesquero se abrirá a la ciudad con nuevas instalaciones y restaruantes LVE

Barcelona. (EUROPA PRESS y redacción).- La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra que la Comisión Europea haya respondido a una pregunta sobre el proyecto de marina de lujo para grandes yates que impulsan la Autoritat Portuària (APB) y el Ayuntamiento de Barcelona. En un comunicado difundido este lunes ha afirmado que en las próximas semanas seguirá dando pasos para que se retire por completo la propuesta de reforma. Exige también que sean los vecinos y el Ayuntamiento los que ejerzan el control sobre el puerto ciudadano, y no la APB.

La Comisión Europea (CE) respondió este 17 de julio al eurodiputado Raül Romeva (de ICV, partido que se ha mostrado contrario al proyecto), que presentó una pregunta el 23 de mayo relativa al proyecto. En ella pedía a la CE si conoce la iniciativa y si piensa emprender alguna acción contra ella. El comisario europeo de Medio Ambiente, Janez Potocnik, le replicó en una misiva que no conoce la propuesta de reforma barcelonesa y que por ahora no observa ningún indicio de infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente ni por el momento puede tomar ninguna medida, pues las autoridades españolas aún no han adoptado una decisión final sobre el proyecto. No obstante, destaca que los vecinos deben ser escuchados y recuerda que el estudio de impacto ambiental deberá ser vinculante.

La plataforma ve la respuesta de Potocnik como “un toque de atención de Europa al Ayuntamiento de Barcelona”, y considera que es una muestra más de que “la movilización ciudadana ha evidenciado la falta de transparencia que existe en torno a la reforma”. Los vecinos han agregado que también perseverarán en defender y potenciar la relación ciudadana con el mar a través del espacio Maritimidad en Red, que prevén presentar a finales de año y que pretende ser un espacio abierto en el que promover iniciativas a favor de esta vinculación.

Aunque hasta ahora se mantenga en firme la reforma, la plataforma celebra que el segundo proyecto haya incorporado dos modificaciones a petición suya. Una es la eliminación de una plataforma sobre el mar que hubiera albergado un restaurante de lujo de 600 m2 y la segunda consiste en la reducción de la valla de seguridad que roderará la marina de yates.

Notícia extreta de La Vanguardia

Una plataforma veïnal demana la retirada de la reforma del Port Vell

BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)

La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona ha afirmat aquest dilluns que en les pròximes setmanes seguirà treballant perquè es retiri la proposta per transformar el Port Vell en marina de luxe, i que siguin els veïns i l’Ajuntament els que exerceixin el control sobre el port ciutadà, i no l’Autoritat Portuària (APB).

Ho ha explicat en un comunicat després que la Comissió Europea (CE) hagi respost l’eurodiputat Raül Romeva (d’ICV, formació que s’ha mostrat contrària al projecte) una pregunta que va presentar el 23 de maig relativa al projecte, i amb la qual va demanar a la CE si coneixia la iniciativa i si pensava emprendre alguna acció contra ella.

El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, li va replicar en una missiva del 17 de juliol que no coneixia la proposta de reforma, i no s’observa indici d’infracció de la legislació de la UE sobre medi ambient ni de moment pot prendre cap mesura, doncs les autoritats espanyoles encara no han adoptat decisió final sobre el projecte, però destaca que els veïns han de ser escoltats.

La plataforma veu la resposta de Potocnik com “un toc d’atenció d’Europa a l’Ajuntament de Barcelona”, i consideren que és una mostra més que la mobilització ciutadana ha evidenciat la falta de transparència que existeix al voltant a la reforma.

Els veïns han afegit que també perseveraran a defensar i potenciar la relació ciutadana amb el mar a través de l’espai Maritimidad en Xarxa, que es preveu presentar a final d’any, i que pretén ser un espai obert en què promoure iniciatives a favor d’aquesta vinculació.

Notícia extreta de Vilaweb

“Que no te Eclipsen el Port Vell” Material divulgatiu

per copiar, enllaçar, difondre, descarregar, imprimir.
Mapa explicatiu de la Reforma del Port Vell i els seus elements perillosos.

 

podeu descarregar el mapa

En color i amb el manifest en català aquí

En blanc i negre i amb el manifest en castellà aquí

En blanc i negre i amb el manifest en anglès aquí.