Tagged: Barceloneta

Antoni Vives i Alberto Fernández Díaz: un pacte pel Pla Especial del Port Vell d’esquenes a les demandes de la ciutadania de Barcelona

Antoni Vives i Alberto Fernández Díaz volen aprovar el Pla Especial del Port Vell aquest dijous en contra de les demandes de la ciutadania de Barcelona.

Des de la Plataforma Defensem el Port Vell denunciem l’aliança del govern de CiU amb el PP quan es tracta de vendre’s la ciutat a grans empreses, com ara Salamanca Group (promotora del projecte) i respondre als interessos de l’Autoritat Portuària de Barcelona, a dia d’avui, l’administració pública amb més escàndols de corrupció vinculats a l’economia criminal de Catalunya.

El Pla Especial del Port Vell dóna pas a la reforma del Port Vell, el projecte urbanístic més polèmic de la legislatura. Amb el “sí” al Pla Especial, Antoni Vives i el govern de CiU mostren la voluntat de governar d’esquenes a les necessitats de la ciutat, al respecte pel patrimoni marítim i de cara a unes inversions que només beneficiaran a uns pocs grups empresarials.  El Pla Especial del Port Vell no està justificat per cap interès general, i no obstant, dona pas fer d’ús exclusiu i excloent a un dels espais emblemàtics de la cultura marítima de Barcelona.

L’oposició a la reforma del Port Vell, al tancament d’aquest espai per convertir-lo en una marina de megaiots al costat d’un dels barris amb un índex de pobresa més alt de la ciutat, ha obert el debat ciutadà sobre quin model de port ciutat volem, qui ha de gestionar-lo i per a qui s’ha de transformar. I ha demostrat que l’interés de qui està al càrrec d’hàbitat urbà dista molt de fer la ciutat més habitable pels seus veïns, i sí acomodar-la pels seus inquilins de luxe. Sense la protesta veïnal, el projecte final encara comptaria amb el restaurant de luxe de 600m2 que contemplava la primera versió; ha sigut també la crítica ciutadana la que ha portat als partits a negociar una rebaixa del tamany de la tanca, així com la seva substitució en alguns espais. El PP s’ha vist forçat a introduir uns canvis en el projecte per tal de rebaixar l’impacte visual, una de les demandes veïnals des del començament de la protesta; però no la més substancial. El que queda per aclarir és el motiu pel qual ha renunciat a plantejar una consulta ciutadana envers el projecte, tal i com proposava a les seves al·legacions. Està per decidir què passarà amb la tanca projectada pel Moll d’Espanya, la qual no té cap tipus de justificació en el projecte actual.

Tots dos partits que aproven el projecte el proper dijous coneixen el debat ciutadà, i en concret amb el Regidor d’Hàbitat Urbà se li va explicar a la reunió mantinguda el 5 de desembre. Tot i això han optat per sumar-se a l’aposta rentabilista de l’APB. A l’aposta per fer que el territori es converteixi en un bé de mercaderia del que uns pocs en poden traure profit. A una aposta assumida pel mateix Regidor d’Hàbitat urbà de transformar el front marítim d’esquenes a la ciutat i de cara al mercat del luxe. Un altre exemple d’aquesta aposta és la posada en venda de l’edifici de la Facultat de Naútica i l’inactivitat del govern de la ciutat front la possibilitat de perdre un dels seus actius e la cultura marítima de Barcelona amb més història, 244 anys.

Però el debat ciutadà no s’atura, i els habitants de Barcelona estem disposats a reconquerir el port ciutadà. Per això aquest dissabte 26 donen començament unes jornades i un workshop que s’allargaran durant tota la setmana organitzades per IntrascapeLab (UPC).

Així mateix, dijous 24 a les 11 a la mateixa Facultat de Naútica es realitzarà una roda de premsa per exposar els motius pels quals la reforma no ha de aprovar-se i com ha d’encarar-se el futur dels ports de Barcelona, amb Itziar González,  Javier Moreno (marino mercante i historiador), Francesc Magrinyà (ingenyer de ports i camins de la UPC), membre de la Plataforma Defensem el Port Vell, a la que estan convidats tots els partits polítics.

dizTrias

Anuncis

Manifest de rebuig de les actuacions de l’actual equip rectoral envers la Facultat de Nàutica de Barcelona

Copiem l’acord de la Junta de Facultat del 19/12/2012

Manifest de rebuig de les actuacions de l’actual equip rectoral envers la Facultat de Nàutica de Barcelona IMG_0193

Mitjançant aquest escrit els membres de la comunitat de la Facultat de Nàutica de Barcelona volem expressar el nostre rebuig al conjunt d’accions i omissions de l’equip rectoral de la UPC envers el nostre centre en els darrers anys pels motius que exposem a continuació:

Les reiterades negatives a que la nostra Facultat pugui crear i oferir uns nous estudis d’Arquitectura Naval i el Màster que doni continuïtat als actuals estudis de Grau en Enginyeria de Sistemes i Tecnologia Naval impedeixen el nostre creixement. Considerem que aquests estudis són fonamentals pel nostre desenvolupament com a centre, no només en l’àmbit acadèmic sinó també en el científic, i que a més a més existeix una demanda real per part del sector naval-marítim-portuari i del nostre estudiantat. Actualment, es dóna la paradoxa que la UPC actua com a proveïdora d’estudiantat de segon cicle a altres universitats que ofereixen els esmentats estudis.

Les darreres actuacions de l’equip rectoral agreugen i dificulten el desenvolupament de l’FNB. Per exemple, prenent decisions que limiten l’accés de la nostra comunitat a un tercer cicle propi de la nostra àrea de coneixement o no comptant amb l’FNB a l’hora d’escollir el representant de la UPC pel nou Clúster Nàutic de Barcelona, prenent a la Facultat una oportunitat que li suposaria un impuls important en l’àmbit de la recerca i la transferència de tecnologia.

No només patim una manca d’inversions sinó també la pèrdua de TOT el patrimoni (edificis) inicial que l’FNB va aportar amb la seva incorporació a la UPC ja que actualment, l’equip rectoral es planteja un trasllat de l’FNB de la seva ubicació actual. Aquesta proposta ens fa creure que aquest trasllat només tingui com a objectiu utilitzar patrimoni per eixugar part del deute que actualment té la UPC, i no constitueixi una veritable millora ni per l’FNB ni pels estudis que la UPC ofereix en el nostre centre. Amb l’agreujant que aquestes accions incompleixen l’Article 10 dels estatuts de la UPC sobre el Patrimoni científic, tècnic, arquitectònic i industrial on s’estableix que “La Universitat Politècnica de Catalunya fomenta la conservació, la recuperació i la reutilització del patrimoni científic, tècnic, arquitectònic i industrial del país i hi contribueix.”

La proposta, no desmentida oficialment, d’un possible trasllat a Vilanova i la Geltrú, en el cas de fer-se realitat, causaria un greu perjudici pels estudis que la UPC imparteix a l’FNB ja que la llunyania del sector naval-marítim-portuari del Port Barcelona, amb les seves corresponents sinèrgies, podria fins i tot causar la desaparició dels actuals estudis, únics a Catalunya. Per tant ens neguem a qualsevol trasllat que signifiqui un allunyament del Port de Barcelona.

A més a més, la constant presa de decisions sense comptar amb l’opinió del centre i la incertesa i angoixa generades afecten greument el funcionament normal del centre i dels seus col·lectius, posant en perill el creixement que els estudis han tingut aquests darrers anys i dificultant l’estabilització de l’actual PDI i PAS vinculats al centre.

Davant del constant menysteniment de l’FNB per part de l’equip rectoral de la UPC, ens veiem obligats a rebutjar la gestió de l’equip rectoral i mostrar el nostre desacord respecte les decisions que estan perjudicant l’FNB, i conseqüentment la UPC, i ens veiem obligats a emprendre totes les accions i mesures que considerem adients per defensar els estudis del nostre centre i de la UPC com a universitat pública.

Podeu llegir més informacions aquí

La aprobación de la marina de lujo entra en su cuenta atrás

Artículo publicado en el diario El Pais (en pdf aquí)

CiU intenta convencer al PP para que el proyecto se apruebe este año

Protesta contra la construcción de la marina de lujo en el Port Vell. / CARLES RIBAS

Las conversaciones entre CiU y PP pueden estar rotas en lo que a los Presupuestos de Barcelona respecta. Pero hay un tema que los sienta a la mesa: el plan urbanístico que convertirá a la marina del Port Vell en un espacio orientado a megayates. Hoy el Gobierno local, muy especialmente el tercer teniente de alcalde Antoni Vives, intentará convencer al grupo liderado por Alberto Fernández Díaz de que el plan urbanístico especial se apruebe definitivamente en la Comisión de Hábitat Urbá de este miércoles y evitar aplazarlo hasta enero.

En los últimos meses los populares se han mostrado especialmente duros con la gestión del alcalde Xavier Trias, pero no pueden traicionar su ADN y esquivar las presiones empresariales que reciben. Barcelona también quiere evitar una aprobación del plan por silencio administrativo. La iniciativa privada del grupo inglés Salamanca enfrenta a los vecinos con CiU y el Puerto de Barcelona. Estas son las claves para entender el polémico proyecto y que muchos ven como el paradigma en el cambio de modelo de ciudad.

La valla indeseada. Los opositores aseguran que la marina de lujo implica una privatización del espacio público. La realidad es que desde 1992 la zona ya está bajo una concesión, pero ahora se extiendería a los muelles d’Espanya y dels Pescadors.

Trias quiere evitar que la reforma avance por silencio administrativo

Inicialmente, la empresa Marina Port Vell era propiedad de Global Vía (conformada por FCC y Caja Madrid), Nyesa Valores Corporación y el Puerto. Tenía los derechos de explotación hasta 2021. En julio de 2010, la empresa y su concesión pasaron a manos de Salamanca Capital, en una operación de 30 millones de euros. La idea de los nuevos propietarios es convertir la marina en una de las más lujosas del Mediterráneo, con sitio para 167 embarcaciones de gran y mediana eslora —más de 24 metros— y con servicios especiales como un spapara los tripulantes. Puertos del Estado ya amplió la concesión hasta 2036, por considerar “excepcional” la inversión de 26 millones de euros que promete Salamanca.

La propuesta inicial era mucho más ambiciosa que la que se debatirá. Del proyecto cayeron, debido a las alegaciones de vecinos y partidos, una gran muro de vidrio o un restaurante de cinco estrellas. La Plataforma en Defensa del Port Vell, que agrupa a los opositores, alega que la iniciativa implicará instalar una valla en el Moll d’Espanya, similar a la que ahora hay en el paseo Joan de Borbó, lo que privatiza un espacio de paseo. Los grandes yates y los edificios además limitarían la visión de la lámina de agua.

En el momento del traspaso de la concesión, el actual edil del PSC Jordi Wiliam Carnes formaba parte del Consejo de Administración del Puerto, presidido entonces por Jordi Valls. Allí también tenía asiento el alcalde del Prat de Llobregat (ICV-EUiA), Lluís Tejedor, quien todavía participa. Ambos partidos han sido críticos con el proyecto.

Impacto económico. El Consistorio insiste en las ventajas económicas para la ciudad. Solo hay 3.064 embarcaciones que superen los 24 metros de eslora en el mundo. Ese es el selecto grupo al que la marina busca atraer, según una memoria económica encargada por los promotores. La idea es que estos barcos utilicen servicios de reparación como los que ofrece la empresa Marina92, que junto con el puerto deportivo y otras organizaciones conforman el cluster náutico. Se calcula que la actividad de la marina le inyectarían a la ciudad 100 millones de euros anuales. Este mismo informe dice que los barcos de gran eslora tienen una media de 25 tripulantes, que ganan 4.000 euros al mes de promedio.

Los vecinos no se lo creen. Temen que la marina termine por encarecer los alquileres en la Barceloneta y el desplazamiento del comercio tradicional. Ponen como ejemplo el caso del hotel W, que se vendió como una gran oportunidad. El hotel insiste en que 130 de sus empleados viven en código postal 08003, el de la Barceloneta y barrios adyacentes. Este distrito postal también alberga al Born, donde sí viven muchos de los trabajadores del hotel.

Las formas. La manera como el Ayuntamiento, el Puerto y el propio inversor han actuado este año han levantado ampollas en los vecinos y la oposición. En primer lugar, el proyecto fue presentado en público en la feria de yates de Mónaco en 2010, antes que en Barcelona. Martín Bellamy, director general de Salamanca, lo daba por hecho. En septiembre de este año, el mismo Vives fue al Principado monegasco y se refirió a Barcelona como “un sitio en el que se pueda juntar la riqueza de la cultura y la cultura de la riqueza”. Además dijo que las obras ya se estaban haciendo, algo que aquí se niega. A pesar de que han habido tres periodos de exposición pública —uno de ellos instado por Iniciativa— los vecinos aseguran que no han podido acceder a ciertos documentos. El PP salvó a CiU de tener que hacer una consulta ciudadana.

Modelo de ciudad. Hábitat Urbá tiene un mantra que resume el modelo de ciudad que propone CiU: Barrios productivos a velocidad humana dentro de una ciudad hiperconectada y con cero emisiones contaminantes. “El principal problema de esta teoría es su incapacidad de encajar prácticas en las que se está volcando el Ayuntamiento”, opina el arquitecto y columnista David Bravo. “¿Cómo pueden hacerse barrios productivos a base de megayates?, ¿Cómo se consiguen esas cero emisiones abriendo puertas a grandes barcos? ¿Cómo se habla de hiperconexión cuando se incumplen los principios más básicos de transparencia en la información pública?”.

¿Interés público o privado?

La oposición a la reforma del Port Vell es una apuesta por un puerto ciudadano. El carácter portuario constituye un elemento básico del código genético de Barcelona. Tras las experiencias a lo largo de casi 25 años de gestión del Port Vell por parte de la Autoridad Portuaria —World Trade Center, Hotel W, por ejemplo—, ha llegado la hora de devolver a la ciudad lo que ella misma ha creado con sus impuestos y su trabajo a lo largo de los siglos: el puerto viejo. La defensa del puerto ciudadano significa democratizar su gestión y buscar el punto de equilibrio entre el disfrute y usos ciudadanos —ahora seriamente amenazados— y la rentabilidad económica.

El de los megayates es un fenómeno reciente que plantea una nueva problemática a las infraestructuras portuarias. La solución no puede abordarse desde la óptica tradicional de las “marinas deportivas”, sino desde el punto de vista de las embarcaciones mercantes tradicionales, a las que grandes yates se asemejan por sus dimensiones y necesidades logísticas. No se trata de estos barcos atraquen en sitios remotos, pero tampoco permitir que se apropien en exclusiva del corazón de la ciudad. Hoy en día ya atracan megayates en el Port Vell, hecho que hace incomprensible que ahora se plantee construir una valla en el Moll d’Espanya para salvaguardar la privacidad y seguridad de sus tripulantes. Una barrera que privatizará un espacio que es de dominio público.

El seguro aumento del precio de la vivienda y la erosión del comercio de barrio abre el interrogante de a quién beneficia la marina de lujo. A ello se suma la opacidad y falta de acceso a la información pública que ha acompañado el proceso. Todo ello hace necesaria una reflexión y cambio de rumbo a la hora de intervenir sobre el puerto-ciudad, recuperando para los barceloneses un espacio que es parte de su esencia y que puede determinar su futuro. Aquí nos jugamos una disyuntiva sobre la ciudad: interés privado o interés público.

Defensem el Port Vell es una plataforma ciudadana que aglutina vecinos y entidades

Crear riqueza y trabajo

El Gobierno de la ciudad de Barcelona tiene dos grandes prioridades: incentivar la actividad económica y garantizar la calidad de la vida de sus vecinos. Dicho sin rodeos: crear puestos de trabajo y riqueza para el bienestar de nuestros ciudadanos. Y estos objetivos son posibles gracias a inversiones como las que nos plantea la renovación de la marina del Port Vell y la posibilidad estratégica que se nos abre como ciudad de consolidar un clúster náutico en el Puerto de Barcelona.

Creemos, sin duda, que el clúster náutico es un gran proyecto industrial vinculado al mar que abre nuevas oportunidades de negocio para las empresas del sector, crea puestos de trabajo en la Barceloneta, genera residentes locales, dinamiza el comercio y los servicios de la zona, fomenta la mixticidad de usos y parar la presión turística que vive el barrio introduciendo una nueva actividad económica.

Para esta apuesta estratégica es clave la formación y el compromiso de transformar el Consorcio el Far es una escuela de formación profesional adaptada a las necesidades actuales del Puerto, que ligue con la oferta formativa reglada que se ofrece en los centros del barrio.

También es fundamental garantizar que no se pierda la calidad del espacio público existente. El Ayuntamiento será el garante de que la transformación del Port Vell preserve nuestro paisaje y entorno urbanístico y sea un paso más en la apertura de la ciudad al mar iniciada con el Puerto Olímpico, el Maremàgnum, el World Trade Center o más recientemente con la Nueva Bocana donde se ubica el hotel W.

Somos una ciudad atractiva y el Gobierno ha aprovechado para aprovechar las oportunidades que eso comporta. Es nuestra responsabilidad, convertir estas oportunidades en bienestar y riqueza para el territorio y, sobre todo, para la gente.

Antoni Vives, tercer teniente de alcalde de Barcelona.

Reunión con el Regidor de Hàbitat urbà y miembro del Consejo de administración del Puerto, A. Vives

Mañana, 5 de diciembre, 10 meses después de la primera solicitud de reunión al Regidor d’Hàbitat Urbà y miembro del Consell d’administració del Port, Antoni Vives, la Plataforma Defensem el Port vell se reunirá para exponerle tanto los motivos de oposicón al proyecto, como las alternativas necesarias.

La Plataforma Defensem el Port Vell considera que ha expuesto públicament los motivos de oposión a la reforma del Port Vell:
– La construcción de barreras y consecuente privatización del Moll d’Espanya, con la cual parte de la marina del Port Vell se declararía zona de alta seguridad y supondría la construcción de un muro visual que anularía el horizonte de La Barceloneta y el Gòtic llevant.

– El incremento directo e indirecto de los precios de la vivienda y la erosión del comercio tradicional de los barrios conlindantes
– La ausencia, ya no de participación en el proyecto, sino de los mínimos democráticos que marca la ley y la normativa municipal, así como la carta por el derecho a la ciudad a la que Barcelona está adscrita,
– La defenestración de la maritimidad de Barcelona que supone la creación de un resort cerrado a yates de lujo en el corazón del puerto ciudadano de Barcelona

El proyecto ha despertado preocupación ente diferentes sectores de la sociedad civil barcelonesa, y apunta a déficits democráticos y de planeamiento que van más allá de la reforma del Port Vell. Por eso, la Plataforma Defensem el Port Vell expondrá mañana a Antoni Vives las líneas que considera necesarias para poder abordar una reforma del puerto ciudadano.
 
Barcelona cuenta ahora mismo con seis marinas deportivas (Reial Club Maritim 241 amarres; Reial Club Nàutic,  200 amarres; Marina Port Vell, 400 amarres; Nova Bocana, 100 amarres  y 200 en Marina seca; Port Olimpic  740 amarres; y Port Fòrum, 201 amarres), previa a cualquier reforma resulta necesario elaborar un plan de ordenación de las marinas deportivas. Este plan de ordenación ha de responder al criterio de la generación de un puerto ciudadano, por lo que el requisito propuesto por la Plataforma Defensem el Port Vell es el de “menos eslora, más cerca del centro de la ciudad”.

Este plan de ordenación de marinas deportivas ha de elaborarse paralelamente a una actuación necesaria para aumentar los ingresos públicos (y no privados, tal y como ocurre ahora), la cual ha de centrarse en la recuperación por parte del ayuntamiento de Barcelona y de la ciudad de la gestión del puerto ciudadano. Actualmente, el puerto-ciudad es gestionado por la Autoritat Portuaria de Barcelona, administración que no responde a ningún tipo de control democrático y que desconoce las necesidades de la ciudad de Barcelona en lo referente a transformaciones y reformas urbanísticas.
La voluntad de la Plataforma Defensem el Port Vell en la reunión con el Regidor d’Hàbitat Urbà es de diálogo acerca de las actuaciones necesarias previas a cualquier reforma que se pueda impulsar por agente privados y públicos en el ámbito del puerto ciudadano en base a criterios de maritimidad, sociales, económicos, naúticos y democráticos.

En este sentido, la aprobación en el consell d’administració del Port  el pasado miércoles de la prolongación del tiempo de concesión del Port Vell a Salamanca Group vuelve  a poner de relieve la falta de mecanismos democráticos en los procesos impulsados por la APB. Esta aprobación se da nueve meses después de que se hayan iniciado las obras de reforma, y sin que se haya aprobado en el ayuntamiento el Pla Especial del Port Vell, sin el cual el proyecto no puede acabarse. 

 
La moratoria de las obras soliticada por la Plataforma Defensem el Port Vell hace un mes responde a la necesidad de elaborar este plan de ordenación de las marinas deportivas, así como a exigencias democráticas; ya que la reforma se está ejecutando por la vía de los hechos, previa a la aprobación del Pla especial en el ayuntamiento de Barcelona. Tema que también se comentará al Regidor d’Hàbitat Urbà. 
 

Moratòria de les obres del Port Vell: una exigència de mínims en un estat democràtic.

La Plataforma Defensem el Port Vell ha presentat una demanda de moratòria de les obres que s’estan duent a terme al Port Vell. La petició ha estat presentada tant a l’Ajuntament de Barcelona, com a l’Autoritat Portuària de Barcelona; les dues administracions implicades en l’execució d’un projecte que encara no ha estat aprovat al Ple de l’Ajuntament de Barcelona.

El procés relacionat amb la reforma del Port Vell ha suposat una vulneració sistemàtica del dret d’accés a la informació (art. 20 de la CE, i 105. b., dret dels ciutadans d’accedir a registres i arxius, així con l’art.10.2).

L’execució de la reforma per la via dels fets posa en perill els principis bàsics de la democràcia en una ciutat com Barcelona. L’empresa Marina Port Vell, propietat de Salamanca Group, amb el vist-i-plau de l’APB va començar a tirar endavant les obres al febrer (el primer esborrany del projecte es publica al BOE el 25 de febrer) al·legant que la concessió que té Marina Port Vell per explotar aquests terrenys permet la realització d’aquest tipus d’obres. L’accés a aquesta concessió ha estat demanat reiterades ocasions per la Plataforma Defensem Port Vell (la primera el 3 de març) i a dia d’avui encara no s’ha obtingut resposta.

La següent fase, segons el projecte de l’APB del 12 de juny, és la que correspon a la Fase 3. La Fase 3 implica, entre altres, la construcció de les plataformes sobre el mar. Aquesta construcció però correspon al Pla Especial del Port Vell que ha de passar pel ple de l’ajuntament de Barcelona, cosa que encara no s’ha produït. Considerem inadmissible que la reforma del Port Vell s’executi per la via dels fets i no per un procediment democràtic. Aquest procés a més ha comptat amb una manca absoluta de participació ciutadana, en què el màxim que s’ha fet és donar informació parcial i segmentada a diferents entitats per separat i a porta tancada.

El procés compta amb vicis jurídics que fan perillar no només les bases democràtiques, sinó que a més evidencia una línia d’actuació orientada a beneficiar mercats de luxe i circuits excloents.

La preocupant participació del regidor d’Hàbitat urbà en el Mónaco Yacht Show i el volum de projectes que han sortit a la llum (el projecte de Nova Bocana, l’Hermitage, la reforma del Moll dels Pescadors…) pel port ciutadà requereix aturar les obres i tornar a posar al capdavant de les propostes els principis democràtics, la salvaguarda de l’espai públic i els drets socials dels veïns de Barcelona a l’hora de transformar el territori.

Per tot això considerem urgent una moratòria de les obres de la Marina del Port Vell, com a mínim, fins que hagi passat pel ple de l’Ajuntament de Barcelona.

Convidem a totes les persones, entitats, col·lectius a presentar la moratòria, es pot descarregar d’aquí.
(si la voleu en format rtf, només ens heu d’escriure un mail defensemportvell@gmail.com)

Demanda de moratòria d’obres per l’ajuntament de Barcelona

Demanda de moratòria d’obres a l’APB

També s’ha presentat resposta a la resposta de l’APB a les al·legacions presentades al juny. I al·legacions al tràmit d’audiència per l’ampliació de la concessió a Marina Port Vell.

Algunes valoracions sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma del Port Vell

A continuació us reproduïm algunes consideracions econòmiques sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma (Annex 19 del projecte presentat per l’APB) fetes després de consultar a economistes sobre l’annex 19 i d’haver estudiat el projecte des de la Plataforma.

Es tracta d’un estudi fet ad hoc per justificar el projecte. L’única font documental que es cita per justificar les dades es la Asociacion de Grandes Yates, una font completament parcial, del propi sector. Els càlculs suposen una utilització del 100%, la resta són gràfics bonics que no mostren la font d’informació. No es comptabilitzen els costos socials del projecte. No es contempla l’estacionalitat del sector turístic, la dependència de les modes que té aquest model on si demà passat a Croacia, per dir un lloc, hi ha millor oferta turística i més competitiva els clients (iots) no tindran cap inconvenient en canviar de destinació. Els llocs de treball que es crearien, en cas que les dades de creació d’ocupació fossin aproximades, estarien molt concentrats en l’àmbit naútic i turístic (hosteleria i petit comerç, aquest últim, probablement, de grans marques). Això és un model dependent i molt costos, ja que les infrastructures corren a càrrec del sector públic, i el posterior manteniment i renovació també, mentre que els beneficis afavoririen la inversió privada amb la limitada creació de llocs de treball que pot tenir i en sector dels més precaris com l’hosteleria. No genera sinergies econòmiques entre la població autòctona i les seves necessitats reals sinó que depén del que pugui arribar al port. I que dir de l’efecte inflacionari que provocaria als barris populars propers al port, accentuant el ja provocat pel boom turístic de les darreres dècades.

Tot i que el projecte es justifica per la seva suposada creació de riquesa, s’ha de posar en dubte la vinculació entre creixement amb benestar, al estar davant d’un model de negoci que genera uns beneficis que es concentren en molt poques mans, beneficiant principalment a l’operador privat, en aquest cas, l’empresa concessionària Salamanca Investments. La falta d’una visió territorial de conjunt així com el dèficit de participació en el projecte dels diferents actors socials i econòmics de l’entorn, permeten posar en dubte el grau de redistribució dels beneficis generats i que aquests es donin en l’àmbit local.

L’informe pretén donar visibilitat als efectes positius de la reforma però no considera en cap moment els costos econòmics associats a la mateixa. No s’ha avaluat (en termes econòmics) el possible dany a les activitats productives actualment existents (com per exemple la pesca) que poden veure’s menyscabades resultat de la reforma, ni els costos mediambientals ni les despeses que suposa per a l’administració pública i la ciutat.

Divendres 14 de setembre: primera reunió del curs 2012-2013

Al Centre Cívic de la Barceloneta, c/conreria 1-9

Reprenem l’activitat.
Hem fer molt camí, però encara ens quedar molt per endavant. Per continuar defensant el Port Vell, el nostre patrimoni marítim. El model de Port ciutadà i de ciutat que volem, per a totes, i no només per a uns pocs.
Us hi esperem!

defensemportvell@gmail.com

facebook

El rap de la Barceloneta reclama el Port Vell

#VolemLoNostre

 

Els Poker d’Asos tornen amb un tema d’actualitat, en defensa del Port Vell, reclamant l’edifici del Segle XX.

Rap de barri a cada pasa, caminant cap al futur.