Antoni Vives: el nuevo comercial de Salamanca Group

Aquí una traducción provisional de lo que se dice en el video, las negritas son nuestras:

  • Norma Trease:
    Tenemos algunas novedades muy interesantes que contaros sobre una nueva iniciativa que estamos lanzando en Barcelona. Novedades referentes al clúster naútico de excelencia de Barcelona, el cual incluye a nuestros vecinos, de Marina Port Vell, el astillero de lujo Marina 92, el Barcelona world Race y la Autoridad Portuaria de Barcelona. Estamos muy contentos de compartir estas noticias con vosotros.
  • Antoni Vives(Regidor de Hàbitat Urbà, Ayto. de Barcelona):Os voy a contar una historia, hace un par de meses cerramos un acuerdo con una compañía relacionada con el negocio de las smartcities muy importante en el mundo entero. Todo el mundo sabe algo sobre smartcities. Si preguntas qué es una smartcity, todo el mundo es capaz de responder. Y un “tío” de una de esas grandes compañías, un tío americano, nos preguntó “¿Por qué debería cerrar el acuerdo con vosotros?” – Estábamos a punto de cerrar el acuerdo- y yo le dije “bueno, tú puedes ser una empresa muy inteligente (smart), pero qué demonios, nosotros somos LA ciudad”. Y firmó, claro.Lo que os estamos ofreciendo hoy es LA ciudad. No hay ninguna ciudad como Barcelona en el mundo entero que pueda desarrollar este tipo de negocios. Alguien podría estar pensando que soy un poco … no sé la palabra en inglés, en español es “chulo”. Pero os puedo asegurar que, podemos apostar lo que queráis a que si buscáis un sitio en el que se pueda juntar la riqueza de la cultura y la cultura de la riqueza, os va a resultar harto difícil. Y si queréis juntar el concepto de un puerto moderno con la ciudad, y el concepto de un puerto en la ciudad, en el corazón de la ciudad, no al lado, no cerca, no a unos kilómetros de la ciudad; sino de poner un puerto en el puro corazón de la ciudad, como dije antes, a cinco minutos caminando del Museo Picaso, cinco minutos caminando del centro de negocios de la ciudad, dos minutos a pie del gobierno de la ciudad, a dos minutos a pie de mi oficina en el Ayuntamiento: el único sitio donde podéis tenerlo en Barcelona.

    Hay otra cosa muy importante, no estamos hablando de algo que tiene que crearse, no os estamos hablando de algo que vayamos a generar. Ya se dijo antes, somos gente seria, los catalanes somos gente seria; a pesar de las noticias que os puedan estar llegando. Y cuando nosotros hablamos de cosas, hablamos de cosas que ya están en el lugar, ese el motivo por el que tenemos a bancos poniendo dinero en una ciudad como la nuestra. El clúster es real porque MB92 existe, el clúster es real porque el puerto existe, el clúster es real porque Marina Port Vell existe, y es real porque somos la sede del World Race. Alguien que ahora mismo se está convirtiendo en un amigo mío, Martin Bellamy, siempre me dice “si podemos ser lo mejores, tenemos que ser los mejores”. Y solo con que vosotros entendáis que nosotros vamos a convertirnos en el mejor puerto del mundo, entiendiendo eso podréis entender que esta se convierte en una gran oportunidad para vosotros. Barcelona está abierta para el negocio, es una ciudad própera. El mundo se puede estar cayendo abajo pero nosotros nos mantenemos sobre nuestros pies, somos una ciudad muy própera en lo que se refiere a la situación financiera, somos una ciudad muy própera en términos de inversiones que se están realizando en la ciudad. Esta es la verdad.

    Muchos de vosotros podéis conocer Barcelona, pero nuestras figuras están ahí y nos encantaría que nos acompañarais en esta maravillosa aventura que es el clúster naútico de Barcelona. Las últimas palabras que quiero decir son sobre el puerto, no olvidéis que el puerto de Barcelona es uno de los mayores puertos de Europa, tal vez hoy en día el puerto más próspero en el mar Mediterráneo. Y nosotros estamos en disposición de combinar dos tipos de negocios diferentes en nuestro puerto, uno relacionado con los buques de carga, esos grandes barcos que cogen [sic.] mercancías arriba y abajo alrededor del mundo, de hecho, nos estamos convirtiendo en la puerta de Asia en Europa, y nos vamos a convertir, seguro, en la principal puerta de Asia en cualquier realidad portuaria de Europa, podéis estar seguros. Pero la otra cosa que podemos hacer, como puede hacer cualquiera, es que gracias a ser el mayor puerto de Europa (en la Europa meditarránea) estamos en disposición de amarrar barcos como el que tenéis aquí, estos barcos que tienen su sitio en un puerto, en un puerto maravilloso como el que tenemos detrás nuestro, tendrán su sitio en Barcelona. Es por esto, por todos estos motivos por los que os invito a que vengáis y veáis. Somos muy majos y simpáticos, y nos encantará daros una vuelta por el lugar y mostraros cómo mis palabras no eran solo discurso, sino la mayor oportunidad que puede que se os presente en un corto plazo. Gracias, muchas, muchas gracias por acompañarnos hoy y ahora estamos abiertos a las preguntas que tengáis.

  • Peter Franklin:Hola, soy Peter Franklin, editor de la revista Superyachts … Norma me conoce muy bien y seguramente ella podrá responder a la pregunta que voy a hacer, relacionada con los tempos. Lo que a mí me pregunta todo el mundo aquí y allá es cuándo vamos a ver la maravillosa nueva marina inaugurada. Naturalmente, el clúster es una parte importante de ello; pero queremos saber cómo progresa el nuevo puerto.
  • Antoni Vives:Si vienes a Barcelona vas a ver que las obras avanzan a buen ritmo, así que junto con nuestros amigos de Marina Port Vell y el ayuntamiento de Barcelona, y todos nosotros, estamos empujándolo para que el próximo veranos veáis la realidad de ese nuevo puerto.
Anuncis

Reunions sol·licitades amb grups polítics

La Plataforma defensem el Port Vell ha sol·licitat una reunió amb tots els grups polítics per tal de parlar sobre un planejament que compta amb el rebuig ciutadà.

Model de sol·licitud: 

La Plataforma Defensem el Port Vell i les entitats i veïns que la conformen es dirigeixen a vostès per tal de demanar-li una reunió.

A la reunió voldríem exposar-lis els motius pels quals la Plataforma s’ha oposat a la manera en què es planteja el Pla Especial del Port Vell, i conèixer el quin serà el seu posicionament,i vot al ple de l’ajuntament en què s’hauria d’aprovar el Pla Especial. Així com debatre sobre la consulta ciutadana.
També voldríem exposar-lis les nostres línies de treball basades en l’interès públic i la participació ciutadana sobre la futura gestió i els futurs planejaments que es puguin desenvolupant envers el Port Vell de Barcelona.

Finalment, donat que el Pla Especial encara no està aprovat, i que les al·legacions presentades a l’Autoritat Portuària no han estat respostes, des de la Plataforma considerem necessari aprovar una moratòria de les obres que actualment s’estan duent a terme al Molls de Dispòsit, Espanya, Barceloneta i Sota Muralla; un tema que ens sembla urgent que es plantegi en l’Ajuntament.

Tan bon punt ens confirmin el dia i hora de la reunió els farem arribar els noms dels assistents per part de la Plataforma.

Romanen a la espera de la seva resposta.

Ens poden contactar en aquest correu electrònic

Cordialment,

Plataforma Defensem el Port Vell

Algunes valoracions sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma del Port Vell

A continuació us reproduïm algunes consideracions econòmiques sobre l’estudi d’impacte socioeconòmic de la reforma (Annex 19 del projecte presentat per l’APB) fetes després de consultar a economistes sobre l’annex 19 i d’haver estudiat el projecte des de la Plataforma.

Es tracta d’un estudi fet ad hoc per justificar el projecte. L’única font documental que es cita per justificar les dades es la Asociacion de Grandes Yates, una font completament parcial, del propi sector. Els càlculs suposen una utilització del 100%, la resta són gràfics bonics que no mostren la font d’informació. No es comptabilitzen els costos socials del projecte. No es contempla l’estacionalitat del sector turístic, la dependència de les modes que té aquest model on si demà passat a Croacia, per dir un lloc, hi ha millor oferta turística i més competitiva els clients (iots) no tindran cap inconvenient en canviar de destinació. Els llocs de treball que es crearien, en cas que les dades de creació d’ocupació fossin aproximades, estarien molt concentrats en l’àmbit naútic i turístic (hosteleria i petit comerç, aquest últim, probablement, de grans marques). Això és un model dependent i molt costos, ja que les infrastructures corren a càrrec del sector públic, i el posterior manteniment i renovació també, mentre que els beneficis afavoririen la inversió privada amb la limitada creació de llocs de treball que pot tenir i en sector dels més precaris com l’hosteleria. No genera sinergies econòmiques entre la població autòctona i les seves necessitats reals sinó que depén del que pugui arribar al port. I que dir de l’efecte inflacionari que provocaria als barris populars propers al port, accentuant el ja provocat pel boom turístic de les darreres dècades.

Tot i que el projecte es justifica per la seva suposada creació de riquesa, s’ha de posar en dubte la vinculació entre creixement amb benestar, al estar davant d’un model de negoci que genera uns beneficis que es concentren en molt poques mans, beneficiant principalment a l’operador privat, en aquest cas, l’empresa concessionària Salamanca Investments. La falta d’una visió territorial de conjunt així com el dèficit de participació en el projecte dels diferents actors socials i econòmics de l’entorn, permeten posar en dubte el grau de redistribució dels beneficis generats i que aquests es donin en l’àmbit local.

L’informe pretén donar visibilitat als efectes positius de la reforma però no considera en cap moment els costos econòmics associats a la mateixa. No s’ha avaluat (en termes econòmics) el possible dany a les activitats productives actualment existents (com per exemple la pesca) que poden veure’s menyscabades resultat de la reforma, ni els costos mediambientals ni les despeses que suposa per a l’administració pública i la ciutat.

Processos de participació democràtica al Port Vell

La plataforma Defensem el Port Vell manifesta la seva satisfacció en veure que la ex-Regidora de Ciutat Vella Itziar González es fa ecco en una entrevista que publica avui El Pais d’una exigència que la plataforma porta reivindicant des dels inicis de la protesta: l’establiment i activació de mecanismes democràtics de participació respecte a la reforma del Port Vell.

Donada l’opacitat que ha embolicat aquesta reforma des dels seus inicis, la qual si no fora per la denúncia veïnal, no hagués sortit a la llum pública, es considera necessari esclarir a quins interessos respon aquesta reforma, així com que els ciutadans de Barcelona decideixin si aquest és el tipus de projecte que l’Autoritat Portuària ha d’impulsar en un moment de crisi com aquest en terrenys de port-ciutat.

L’activació de mecanismes de participació com pot ser una consulta són en un moment de crisi i desafecció política com l’actual de rellevància per reestablir (la confiança en) la democràcia. Des de la plataforma es considera necessari que es pregunti als veïns de Barcelona sobre la reforma, i s’activin mecanismes de participació que vagin més enllà de la formalitat de formular al·legacions, ja que en cap de les dues ocasions en les quals han presentat al·legacions al port sobre aquest projecte s’ha rebut resposta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell hauria de dur-se a terme amb urgència, ja que les obres del projecte han començat, malgrat no tenir encara l’aprovació municipal (i ho van fer prèviament a l’aprovació formal de la APB). Els arguments “oficials” s’escuden que es tracta d’obra de manteniment, mentre el mateix projecte les inclou en les Fases 1 i 2. Al mateix temps, es tractaria d’un “manteniment” que permet la concessió que té Marina Port Vell SA del terreny, però la concessió no ha estat atorgat en cap de les cinc ocasions en què s’ha sol·licitat a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resta de partits de l’oposició i govern de la ciutat a realitzar aquesta consulta sobre la reforma del Port Vell, com un precedent de futures consultes sobre temes que afecten a drets socials (dret a la ciutat, la eduación, la sanitat…), així com del tipus de reformes i gestió que l’Autoritat Portuària fa dels terrenys del port-ciutat.

Resulta inadmissible que en uns terrenys recuperats per a la ciutat fa més de 20 anys, ara es vulgui elevar una tanca i crear un ressort de luxe tancat, i més sense que els veïns puguem decidir sobre això.

::::::::

La plataforma Defensem el Port Vell manifiesta su satisfacción al ver que la exRegidora de Ciutat Vella Itziar González se hace ecco en una entrevista que publica hoy El Pais de una exigencia que la plataforma lleva reivindicando desde los inicios de la protesta: el establecimiento y activación de mecanismos democráticos de participación respecto a la reforma del Port Vell.

Dada la opacidad que ha envuelto esta reforma desde sus inicios, la cual si no fuera por la denuncia vecinal, no hubiera salido a la luz pública, se considera necesario esclarecer a qué intereses responde esta reforma, y que los ciudadanos de Barcelona decidan si este es el tipo de proyecto que la Autoridad Portuaria debe impulsar en un momento de crisis como este en terrenos de puerto-ciudad.
La activación de mecanismos de participación como puede ser una consulta son en un momento de crisis y desafección política como el actual de relevancia para reestabler (la confianza en) la democracia. Desde la plataforma se considera necesario que se pregunte a los vecinos de Barcelona sobre la reforma, y se activen mecanismos de participación que vayan más allá de la formalidad de formular alegaciones, ya que en ninguna de las dos ocasiones en las que han presentado alegaciones al puerto sobre este proyecto se ha recibido respuesta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell debería llevarse a cabo con urgencia, ya que las obras del proyecto han comenzado, a pesar de no contar aun con la aprobación municipal (y lo hicieron previamente a la aprobación formal de la APB). Los argumentos “oficiales” se escudan en que se trata de obra de mantenimiento, mientras el mismo proyecto las incluye en las Fases 1 y 2. Al mismo tiempo, se trataría de un “mantenimiento” que permite la concesión que tiene Marina Port Vell SA del terreno, pero la concesión no ha sido otorgado en ninguna de las cinco ocasiones que se ha solicitado a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resto de partidos de la oposición y gobierno de la ciudad a realizar esta consulta sobre la reforma del Port Vell, como un precedente de futuras consultas sobre temas que afectan a derechos sociales (derecho a la ciudad, la eduación, la sanidad…), así como de el tipo de reformas y gestión que la Autoridad Portuaria hace de los terrenos del puerto-ciudad.

Resulta inadmisible que en unos terrenos recuperados para la ciudad hace más de 20 años, ahora se quiera elevar una valla y crear un ressort de lujo cerrado, y más sin que los vecinos podamos decidir sobre ello.

La suppression du programme “Thalassa” [français, castellano, català]

[más abajo en castellano]
[en català més abaix]

Nous sommes la Plate-forme Defensem el Port Vell ( Défendons le Port Vell) à Barcelone, un réseau associatif créé en mai 2012 par les voisins et voisines du quartier de la Barceloneta, par diverses associations citoyennes de Barcelona, des architectes, des géographes, des anthropologues, des plaisanciers, etc. pour faire face à un projet spéculatif de réforme du “Port Vell” (vieux port), projet qui veut promouvoir un modèle de ville excluant et privatisée, un modèle fondée sur la spéculation urbanistique et la privatisation de l’espace public et qui oublie l’héritage maritime.Pour plus d’informatios, nous vous prions de visiter notre blog La Télévision Catalane est en train de supprimer le programme «Thalassa» diffusé par la chaîne 33 de la Télévision Catalane.

Nous ne comprenons pas la raison de cette suppression. C’est pourquoi nous vous faisons parvenir le manifeste que nous avons rédigé à ce propos. Nous nous vous serions gré, après en avoir pris connaissance, de contribuer à sa diffusion. Par ailleurs, le 30 septembre prochain, ce manifeste sera envoyé à la Direction de la télévision catalane, TV3.

Merci de votre aide.

Amicalement,

Le Gouvernement Catalan se propose de supprimer la diffusion du programme sur la mer « Thalassa ».

La suppression du programme “Thalassa” est un geste de plus qui témoigne du manque d’intérêt du Gouvernement catalan pour la culture maritime de la Catalogne.

La direction de TV Catalogne (TVC) justifie la suppression de la diffusion du programme “Thalassa” par la nécessaire réduction des dépenses budgétaires.

En tant que personnes sensibilisées à la maritimité, nous voulons montrer notre préoccupation et notre opposition à cette décision. Ce programme autour de la culture maritime est le seul à être émis en Catalogne . Ce programme diffusé par la chaine 33 est le plus ancien programme de ce type et un des programmes de cette chaîne parmi les plus regardés.

Pendant de nombreuses années, cette émission a proposé autant de programmes élaborés en Catalogne que de programmes réalisés par la maison de production française Thalassa,une
entreprise qui non seulement produit des documentaires pour la TV mais édite aussi un magazine et des livres pour la promotion des activités culturelles en rapport avec la mer. Thalassa est toute une institution culturelle en France. La possible disparition du programme à la Télévision Catalane signifierait non seulement la suppression d’un excellent programme culturel mais aussi l’anéantissement d’un élément de diffusion de la culture maritime dans les mass media parmi les plus importants et presque unique dans notre pays.

On oublie souvent que la maritimité est un signe fondamental de la culture catalane et il faut, non seulement la défendre et l’encourager mais aussi la diffuser. Le programme Thalassa y a contribué pendant des années avec un haut niveau de qualité et de rigueur et toujours une forme agréable.

La situation actuelle de crise économique ne peut servir de prétexte pour supprimer des espaces de diffusion vitaux pour la culture maritime. C’est pourquoi nous demandons à la Direction de TV3 et de la chaine 33 qu’elle reconsidère sa décision et maintienne la diffusion du programme “Thalassa” qui contribue sans aucun doute à une télévision publique de qualité.

_________________________________________

La supresión del programa Thalassa es un gesto más de la falta de interés por parte del gobierno catalán en lo referente a la cultura marítima de Catalunya.
La dirección de TV de Catalunya pretende suprimir el programa “Thalassa”  con la excusa de los recortes presupuestarios.
Como personas sensibilizadas con la maritimidad queremos mostrar nuestra preocupación y rechazo ante esta decisión.
El programa “Thalassa” es el único que existe sobre la cultura marítima que se emite en Catalunya. Se trata del programa dedicado a la cultura marítima más veterano y uno de los más vistos del Canal 33. Durante años, su programación contenía programas elaborados en Catalunya, así como otros de la productora gala “Thalassa”, un grupo de editor que, junto a los documentales para TV, también sostenía una revista, publicación de libros y promoción de actividades culturales relacionadas con la mar.
“Thalassa” es toda una institución cultural en Francia.


La posible desaparición del programa “Thalassa” en  TVC significará no tan sólo la supresión de un excelente programa cultural, sino la aniquilación del elemento de difusión de la cultura marítima en los mass media más importantes, y casi único, de nuestro país.
A menudo se olvida que la maritimidad es un rasgo fundamental de la cultura catalana, y como tal no sólo hay que defenderla y fomentarla, sino también divulgarla. El programa “Thalassa” ha contribuido a este objetivo durante años con un alto nivel de calidad, rigor y siempre de forma amena.


La situación actual de crisis económica no puede ser excusa para suprimir espacios de difusión vitales para la cultura marítima.
Por ello, se pide a la dirección de TV3 y el canal 33 que reconsidere su decisión y se mantenga la emisión del programa Thalassa, ya que contribuye a tener una televisión pública de calidad.

__________________________________________________________

La supressió del programa Thalassa és un gest més de manca d’interès per part del govern català pel que fa a la cultura marítima de Catalunya.
La direcció de TV de Catalunya pretén suprimir el programa “Thalassa”  amb l’excusa de les retallades pressupostàries.


Com a persones sensibilitzades amb la maritimitat volem mostrar la nostra preocupació per aquesta decisió.
El programa “Thalassa” és l’únic que existeix sobre la cultura marítima i que s’emet a Catalunya. Parlem del programa dedicat a les qüestions marítimes més veterà i un dels més vists del Canal 33. Durant anys, la seva programació contenia programes elaborats a Catalunya, així com uns altres de la productora gal·la “Thalassa”; un grup d’editor (¿?) que, al costat dels documentals per TV, també sostenia una revista, publicació de llibres i promoció d’activitats culturals relacionades amb la mar.



“Thalassa” és tota una institució cultural a França.La possible desaparició del programa “Thalassa” en TVC significarà no tan sols la supressió d’un excel·lent programa cultural, sinó l’anihilació de l’element de difusió de la cultura marítima en els mass media més important, i gairebé únic, del nostre país.

Sovint s’oblida que la maritimitat és un tret fonamental de la cultura catalana, i per tant no només cal defensar-la i fomentar-la, sinó també divulgar-la. El programa “Thalassa” ha contribuït a aquesta obstinació durant anys amb un alt nivell de qualitat, rigor i sempre de manera amena.



La situació actual de crisi econòmica no pot ser excusa per suprimir espais de difusió vitals per a la cultura marítima.

Per això, es demana a la direcció de Tv3 i del canal 33 que reconsideri la seva decisió i es mantingui l’emissió del programa Thalassa, ja que contribueix a tenir una televisió pública de qualitat.




Preguntes per a Cambra (i Trias)

Tot i que no ens han convidat a la presentació del clúster naútic, donada la vinculació que té aquest amb el projecte de la Marina del Port Vell, voldríem fer-li algunes preguntes al president del Port, Sixte Cambra i a Xavier Trias:

  1. El projecte de reforma de port vell i el projecte del cluster portuari genera espais de convivència vinculats al barri, a la ciutat o per contra contribueix a crear més barreres i a segregar, accentuant un projecte de gentrificació i exclusió dels veïns?
  2. S’ha elaborat el projecte tenint en compte als pobladors immediats? Considera l’ajuntament i l’autoritat portuària què és est un projecte d’interès social o només respon a donar beneficis als promotors privats conformat per capitals financers que fluctuen contínuament?
  3. Pot un projecte de reforma del port vell abordar-se com en temps medievals en què s’aixequen muralles . Una frontera sensible entre el món dels quals tenen i el dels quals no tenen i policies privats, defensant una zona privada, blindada, com si es tractés d’un camp de batalla .Creu vostè que puges aquesta concepció de l’urbanisme que fomenta l’ajuntament de Barcelona contribuir a una ciutat inclusiva o tot el contrari, generarà el rebuig de la ciutat cansada de no ser escoltada?
  4. S’ha sabut que Andreu Mas-Colell, ha deixat clar que no pot garantir que la Generalitat aporti els recursos compromesos amb els centres catalans. En declaracions al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Mas-Colell ha instat les universitats a buscar sistemes de finançament alternatius als pressupostos públics.Devant d’aquesta situació, estem segurs que el Clúster Nàutic contempla en el seu un pla estratègic, potenciar la creació a BArcelona i sobretot al barri de la BArceloneta, de equips professionals tècnics tant en la vessant de Formació Professional com Universitària?Quin és el pla previst per:Desenvolupar la formació porfessional nàutca (eletrònica, fibra. Pintura, mecànica, fusteria, etc.), ubicació de les instal·lacions, etc.

    Col·laborar amb la UPC- Facultat de Nàutica per desenvolupar projectes conjunts? Quins tipus de projectes?
    En quin termini es preveu poder incorporar les primeres generaciomns de tècnics?

    En cas de que hi hagi un pla, quines inversions es tenen previstes i quina planificació hi ha per dur-ho a terme?

  5. Marina Port Vell diu tenir la Bandera Blava des de l’any 2003, que atorga la Foundation for Environmental Education i estabrepresentada a Espanya per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor.Per obtenir aquest distintiu, el port ha de complir certs requisits, alguns de forma imperativa. Entre ells la INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL (Més a baix detallo que diu aquest requeriment…si ja es que és molt tard i això és un pal….)

    Pregunta: En la nova etapa que es va a iniciar, amb MPV integrada en el Clúster, hi ha planificades per a l’any proper activitats formatives ?

    Al fet que població local, indústries locals, etc. es van a integrar en aquestes activitats formatives?

    ANTECEDENTS

    Segons la GUIA D’INTERPRETACIÓ DELS CRITERIS PER A la CONCESSIÓ DE LA BANDERA BLAVA PER A PORTS:

    El port es compromet a oferir als seus usuaris i al seu personal, almenys, tres activitats en educació ambiental. (Imperatiu).

    Aquests tipus d’activitats d’educació ambiental poden ser :

    A. ACTIVITATS QUE IMPLIQUEN UNA PARTICIPACIÓ PASSIVA . Aquesta categoria inclou exposicions, pel·lícules, presentacions, projecció de diapositives, organització de conferències i debats, xerrades d’experts nacionals o internacionals; etc.

    B. ACTIVITATS QUE IMPLIQUEN UNA PARTICIPACIÓ ACTIVA.Aquesta categoria inclou itineraris guiats, jocs educatius (per exemple, jocs de preguntes i respostes, concursos de caràcter mediambiental; etc.), representacions i obres de teatre, celebració del dia de la neteja; activitats d’observació/control del litoral; sessions d’orientació per a bussejadors o submarinistes; inspeccions de ports; concursos de fotografia o dibuix; projectes de reconstrucció d’espais naturals; projectes de reciclatge; projectes de tecnologia “verda” o ecològica, transport sostenible; programes de seguiment, control i/o certificació ambiental de les comunitats litorals, com el RESSÒ XXI; etc.

    C. ACTIVITATS REGLADES DE FORMACIÓ. Aquesta categoria inclou cursos i accions de formació para: professors i/o persones encarregades de grups escolars; tècnics i responsables de ports; socorristes; personal de neteja i balnearis; vigilants i policia ambiental (SEPRONA); Programes nacionals específics de formació, com el denominat “Treballant a favor de la costa” a Sud-àfrica, etc.

    D. PUBLICACIONS I MATERIALS DIVULGATIUS. Aquesta categoria inclou la producció de fullets, adhesius, programes, senyalitzacions, guies, postals, butlletins informatius municipals i escolars, llibres, samarretes, borses, espots publicitaris en la ràdio, etc.

    Grups destinataris de les activitats

    Aquestes activitats han d’estar dirigides a una àmplia diversitat de destinataris. És important que les autoritats portuàries organitzin a la zona, de forma conjunta amb altres operadors o agents, programes per educar i augmentar el grau de consciència ambiental dels diferents grups i interessos, que incideixen en la utilització de l’entorn i dels recursos locals: turistes, població local, personal contractat per empreses turístiques, pescadors, indústries locals, etc

Divendres 14 de setembre: primera reunió del curs 2012-2013

Al Centre Cívic de la Barceloneta, c/conreria 1-9

Reprenem l’activitat.
Hem fer molt camí, però encara ens quedar molt per endavant. Per continuar defensant el Port Vell, el nostre patrimoni marítim. El model de Port ciutadà i de ciutat que volem, per a totes, i no només per a uns pocs.
Us hi esperem!

defensemportvell@gmail.com

facebook

Una plataforma veïnal demana la retirada de la reforma del Port Vell

BARCELONA, 20 Ago. (EUROPA PRESS) –

La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona ha afirmat aquest dilluns que en les pròximes setmanes seguirà treballant perquè es retiri la proposta per transformar el Port Vell en marina de luxe, i que siguin els veïns i l’Ajuntament els que exerceixin el control sobre el port ciutadà, i no l’Autoritat Portuària (APB).

Ho ha explicat en un comunicat després que la Comissió Europea (CE) hagi respost l’eurodiputat Raül Romeva (d’ICV, formació que s’ha mostrat contrària al projecte) una pregunta que va presentar el 23 de maig relativa al projecte, i amb la qual va demanar a la CE si coneixia la iniciativa i si pensava emprendre alguna acció contra ella.

El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, li va replicar en una missiva del 17 de juliol que no coneixia la proposta de reforma, i no s’observa indici d’infracció de la legislació de la UE sobre medi ambient ni de moment pot prendre cap mesura, doncs les autoritats espanyoles encara no han adoptat decisió final sobre el projecte, però destaca que els veïns han de ser escoltats.

La plataforma veu la resposta de Potocnik com “un toc d’atenció d’Europa a l’Ajuntament de Barcelona”, i consideren que és una mostra més que la mobilització ciutadana ha evidenciat la falta de transparència que existeix al voltant a la reforma.

Els veïns han afegit que també perseveraran a defensar i potenciar la relació ciutadana amb el mar a través de l’espai Maritimidad en Xarxa, que es preveu presentar a final d’any, i que pretén ser un espai obert en què promoure iniciatives a favor d’aquesta vinculació.

La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

La plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra la respuesta del comisario europeo de Medio Ambiente, aunque no condene el proyecto

Barcelona | 20/08/2012 – 13:51h

La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

El Port Vell se transformará en una marina para yates de mediana y gran eslora, mientras que el puerto pesquero se abrirá a la ciudad con nuevas instalaciones y restaruantes LVE

Barcelona. (EUROPA PRESS y redacción).- La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra que la Comisión Europea haya respondido a una pregunta sobre el proyecto de marina de lujo para grandes yates que impulsan la Autoritat Portuària (APB) y el Ayuntamiento de Barcelona. En un comunicado difundido este lunes ha afirmado que en las próximas semanas seguirá dando pasos para que se retire por completo la propuesta de reforma. Exige también que sean los vecinos y el Ayuntamiento los que ejerzan el control sobre el puerto ciudadano, y no la APB.

La Comisión Europea (CE) respondió este 17 de julio al eurodiputado Raül Romeva (de ICV, partido que se ha mostrado contrario al proyecto), que presentó una pregunta el 23 de mayo relativa al proyecto. En ella pedía a la CE si conoce la iniciativa y si piensa emprender alguna acción contra ella. El comisario europeo de Medio Ambiente, Janez Potocnik, le replicó en una misiva que no conoce la propuesta de reforma barcelonesa y que por ahora no observa ningún indicio de infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente ni por el momento puede tomar ninguna medida, pues las autoridades españolas aún no han adoptado una decisión final sobre el proyecto. No obstante, destaca que los vecinos deben ser escuchados y recuerda que el estudio de impacto ambiental deberá ser vinculante.

La plataforma ve la respuesta de Potocnik como “un toque de atención de Europa al Ayuntamiento de Barcelona”, y considera que es una muestra más de que “la movilización ciudadana ha evidenciado la falta de transparencia que existe en torno a la reforma”. Los vecinos han agregado que también perseverarán en defender y potenciar la relación ciudadana con el mar a través del espacio Maritimidad en Red, que prevén presentar a finales de año y que pretende ser un espacio abierto en el que promover iniciativas a favor de esta vinculación.

Aunque hasta ahora se mantenga en firme la reforma, la plataforma celebra que el segundo proyecto haya incorporado dos modificaciones a petición suya. Una es la eliminación de una plataforma sobre el mar que hubiera albergado un restaurante de lujo de 600 m2 y la segunda consiste en la reducción de la valla de seguridad que roderará la marina de yates.

Notícia extreta de La Vanguardia

Una plataforma veïnal demana la retirada de la reforma del Port Vell

BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)

La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona ha afirmat aquest dilluns que en les pròximes setmanes seguirà treballant perquè es retiri la proposta per transformar el Port Vell en marina de luxe, i que siguin els veïns i l’Ajuntament els que exerceixin el control sobre el port ciutadà, i no l’Autoritat Portuària (APB).

Ho ha explicat en un comunicat després que la Comissió Europea (CE) hagi respost l’eurodiputat Raül Romeva (d’ICV, formació que s’ha mostrat contrària al projecte) una pregunta que va presentar el 23 de maig relativa al projecte, i amb la qual va demanar a la CE si coneixia la iniciativa i si pensava emprendre alguna acció contra ella.

El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, li va replicar en una missiva del 17 de juliol que no coneixia la proposta de reforma, i no s’observa indici d’infracció de la legislació de la UE sobre medi ambient ni de moment pot prendre cap mesura, doncs les autoritats espanyoles encara no han adoptat decisió final sobre el projecte, però destaca que els veïns han de ser escoltats.

La plataforma veu la resposta de Potocnik com “un toc d’atenció d’Europa a l’Ajuntament de Barcelona”, i consideren que és una mostra més que la mobilització ciutadana ha evidenciat la falta de transparència que existeix al voltant a la reforma.

Els veïns han afegit que també perseveraran a defensar i potenciar la relació ciutadana amb el mar a través de l’espai Maritimidad en Xarxa, que es preveu presentar a final d’any, i que pretén ser un espai obert en què promoure iniciatives a favor d’aquesta vinculació.

Notícia extreta de Vilaweb