Category: lluita port vell

Antoni Vives i Alberto Fernández Díaz: un pacte pel Pla Especial del Port Vell d’esquenes a les demandes de la ciutadania de Barcelona

Antoni Vives i Alberto Fernández Díaz volen aprovar el Pla Especial del Port Vell aquest dijous en contra de les demandes de la ciutadania de Barcelona.

Des de la Plataforma Defensem el Port Vell denunciem l’aliança del govern de CiU amb el PP quan es tracta de vendre’s la ciutat a grans empreses, com ara Salamanca Group (promotora del projecte) i respondre als interessos de l’Autoritat Portuària de Barcelona, a dia d’avui, l’administració pública amb més escàndols de corrupció vinculats a l’economia criminal de Catalunya.

El Pla Especial del Port Vell dóna pas a la reforma del Port Vell, el projecte urbanístic més polèmic de la legislatura. Amb el “sí” al Pla Especial, Antoni Vives i el govern de CiU mostren la voluntat de governar d’esquenes a les necessitats de la ciutat, al respecte pel patrimoni marítim i de cara a unes inversions que només beneficiaran a uns pocs grups empresarials.  El Pla Especial del Port Vell no està justificat per cap interès general, i no obstant, dona pas fer d’ús exclusiu i excloent a un dels espais emblemàtics de la cultura marítima de Barcelona.

L’oposició a la reforma del Port Vell, al tancament d’aquest espai per convertir-lo en una marina de megaiots al costat d’un dels barris amb un índex de pobresa més alt de la ciutat, ha obert el debat ciutadà sobre quin model de port ciutat volem, qui ha de gestionar-lo i per a qui s’ha de transformar. I ha demostrat que l’interés de qui està al càrrec d’hàbitat urbà dista molt de fer la ciutat més habitable pels seus veïns, i sí acomodar-la pels seus inquilins de luxe. Sense la protesta veïnal, el projecte final encara comptaria amb el restaurant de luxe de 600m2 que contemplava la primera versió; ha sigut també la crítica ciutadana la que ha portat als partits a negociar una rebaixa del tamany de la tanca, així com la seva substitució en alguns espais. El PP s’ha vist forçat a introduir uns canvis en el projecte per tal de rebaixar l’impacte visual, una de les demandes veïnals des del començament de la protesta; però no la més substancial. El que queda per aclarir és el motiu pel qual ha renunciat a plantejar una consulta ciutadana envers el projecte, tal i com proposava a les seves al·legacions. Està per decidir què passarà amb la tanca projectada pel Moll d’Espanya, la qual no té cap tipus de justificació en el projecte actual.

Tots dos partits que aproven el projecte el proper dijous coneixen el debat ciutadà, i en concret amb el Regidor d’Hàbitat Urbà se li va explicar a la reunió mantinguda el 5 de desembre. Tot i això han optat per sumar-se a l’aposta rentabilista de l’APB. A l’aposta per fer que el territori es converteixi en un bé de mercaderia del que uns pocs en poden traure profit. A una aposta assumida pel mateix Regidor d’Hàbitat urbà de transformar el front marítim d’esquenes a la ciutat i de cara al mercat del luxe. Un altre exemple d’aquesta aposta és la posada en venda de l’edifici de la Facultat de Naútica i l’inactivitat del govern de la ciutat front la possibilitat de perdre un dels seus actius e la cultura marítima de Barcelona amb més història, 244 anys.

Però el debat ciutadà no s’atura, i els habitants de Barcelona estem disposats a reconquerir el port ciutadà. Per això aquest dissabte 26 donen començament unes jornades i un workshop que s’allargaran durant tota la setmana organitzades per IntrascapeLab (UPC).

Així mateix, dijous 24 a les 11 a la mateixa Facultat de Naútica es realitzarà una roda de premsa per exposar els motius pels quals la reforma no ha de aprovar-se i com ha d’encarar-se el futur dels ports de Barcelona, amb Itziar González,  Javier Moreno (marino mercante i historiador), Francesc Magrinyà (ingenyer de ports i camins de la UPC), membre de la Plataforma Defensem el Port Vell, a la que estan convidats tots els partits polítics.

dizTrias

El futur dels Ports de Barcelona. 26 de gener

Gràcies al treball de la Plataforma envers qui, com i per a qui s’ha de transformar el port ciutadà, s’ha obert el debat sobre quin ha de ser el futur del port-ciutat. Un debat actiu que ens toca a tots fer, per alliberar el port-ciutat del segrest al que el tenen sotmès els interessos rentabilistes de l’APB i el seu Consell d’Administració.

El debat ha començat, i aquest dissabte, juntament amb la UPC, li donem el tret de sortida per omplir el port d’activitat i usos ciutadans, que respectin la cultura marítima de la ciutat.

Esperem la vostra assistència i participació en aquesta primera jornada del dia 26

El futur dels Ports de Barcelona

El Port de Barcelona ha sofert progressives transformacions. Des de la inauguració del Moll de la Fusta a la Nova Bocana, passant pels Jocs Olímpics, Maremàgnum, World Trade Center i Edifici Vela. Aquest espai es troba en un continu mecanisme d’inauguració-decadència-reforma de la reforma. Ara, l’administració portuària proposa passar d’un port esportiu a un port de grans iots al Port Vell. Els edificis de l’entorn com el de la Delegació d’Hisenda, el Palau de Mar, entre d’altres, no tenen clar el seu ús futur. I tot això en un marc neoliberal que pretén privatitzar aquest sector de la ciutat.
Ja han passat dues dècades de la transformació positiva dels Jocs Olímpics i la conquesta del mar per part de la ciutat. El PGMB ha quedat clarament antiquat (1976- 2012). Cal una nova reflexió metropolitana per a poder repensar el futur del litoral metropolità. I des d’aquesta perspectiva analitzar la transformació de les activitats del port de Barcelona i la relació de la ciutat amb el mar.

:: 26 Gener de 2013
Centre Cívic Barceloneta. Sala Conferències
Matí: 12:00. Sessió Participativa
Tarda: Visita al Port de Barcelona

:: Dilluns 28 Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats marítimes i l’ús de
l’espai del Port de Barcelona
William Pegram Professor del Dep Ciència i Enginyeries
Nàutiques de la Facultat de Nàutica
Joan Guitart Director del Port Olímpic de Barcelona i
Vicepresident de la Zona Costa Barcelona de l’Associació
Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET).
Francesc Gallisà Ex Assessor d’Estibadors Portuaris
Salvador Tarragó Vicepresident de SOS Monuments
a facebook

:: Dimarts 29 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats econòmiques del
Port de Barcelona i l’ús ciutadà de l’espai del Port Vell de
Barcelona.
Adolf Romagosa Gerent Marina Port 2000
Joan Alemany Doctor en Ciències Econòmiques. Historiador
del Port de Barcelona
Javier Moreno Historiador Doctor en Ciència i Enginyeria
Nàutica de la UPC

a facebook

:: Dimecres 30 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: Les activitats urbanes del Port
de Barcelona i l’ús ciutadà de l’espai del Port Vell de
Barcelona.
Itziar Gonzàlez Arquitecte i Ex Regidora de Ciutat Vella
Joaquim Molins Conseller Delegat de Barcelona Regional
Mercè Tatjer Catedrática de UB, Geografía urbana i historia
urbana
Gary Mc Donogh Antropòleg, University of Pennsylvania
a facebook

:: Dijous 31 de Gener de 2013
19h – 21:00 Taula Rodona: La legislació urbanística i
portuària del Port de Barcelona i l’ús de l’espai ciutadà del
Port Vell de Barcelona.
Ferran Pons Professor de Dret Administratiu de la UAB
Jaime Rodrigo de Larrucea Cap de la Secció de Dret Marítim
del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Pere Caralps Advocat i Ex Secretari General del Port de
Barcelona
Daniel Jiménez Schlegl Advocat
Lloc: Facultat de Nàutica, UPC BarcelonaTech
Plaça Pla del Palau, 18
a facebook

Més informació de les jornades

per apuntar-se al workshop, pots consultar la web intrascapelab.wordpress.com

 

WORKSHOP El futur dels Ports de Barcelona

Els estibadors de Barcelona donen suport a la Facultat de Naùtica

Suport Facultat Nàutica

ens arriba aquest escrit de suport via un veí de la Barceloneta.

La aprobación de la marina de lujo entra en su cuenta atrás

Artículo publicado en el diario El Pais (en pdf aquí)

CiU intenta convencer al PP para que el proyecto se apruebe este año

Protesta contra la construcción de la marina de lujo en el Port Vell. / CARLES RIBAS

Las conversaciones entre CiU y PP pueden estar rotas en lo que a los Presupuestos de Barcelona respecta. Pero hay un tema que los sienta a la mesa: el plan urbanístico que convertirá a la marina del Port Vell en un espacio orientado a megayates. Hoy el Gobierno local, muy especialmente el tercer teniente de alcalde Antoni Vives, intentará convencer al grupo liderado por Alberto Fernández Díaz de que el plan urbanístico especial se apruebe definitivamente en la Comisión de Hábitat Urbá de este miércoles y evitar aplazarlo hasta enero.

En los últimos meses los populares se han mostrado especialmente duros con la gestión del alcalde Xavier Trias, pero no pueden traicionar su ADN y esquivar las presiones empresariales que reciben. Barcelona también quiere evitar una aprobación del plan por silencio administrativo. La iniciativa privada del grupo inglés Salamanca enfrenta a los vecinos con CiU y el Puerto de Barcelona. Estas son las claves para entender el polémico proyecto y que muchos ven como el paradigma en el cambio de modelo de ciudad.

La valla indeseada. Los opositores aseguran que la marina de lujo implica una privatización del espacio público. La realidad es que desde 1992 la zona ya está bajo una concesión, pero ahora se extiendería a los muelles d’Espanya y dels Pescadors.

Trias quiere evitar que la reforma avance por silencio administrativo

Inicialmente, la empresa Marina Port Vell era propiedad de Global Vía (conformada por FCC y Caja Madrid), Nyesa Valores Corporación y el Puerto. Tenía los derechos de explotación hasta 2021. En julio de 2010, la empresa y su concesión pasaron a manos de Salamanca Capital, en una operación de 30 millones de euros. La idea de los nuevos propietarios es convertir la marina en una de las más lujosas del Mediterráneo, con sitio para 167 embarcaciones de gran y mediana eslora —más de 24 metros— y con servicios especiales como un spapara los tripulantes. Puertos del Estado ya amplió la concesión hasta 2036, por considerar “excepcional” la inversión de 26 millones de euros que promete Salamanca.

La propuesta inicial era mucho más ambiciosa que la que se debatirá. Del proyecto cayeron, debido a las alegaciones de vecinos y partidos, una gran muro de vidrio o un restaurante de cinco estrellas. La Plataforma en Defensa del Port Vell, que agrupa a los opositores, alega que la iniciativa implicará instalar una valla en el Moll d’Espanya, similar a la que ahora hay en el paseo Joan de Borbó, lo que privatiza un espacio de paseo. Los grandes yates y los edificios además limitarían la visión de la lámina de agua.

En el momento del traspaso de la concesión, el actual edil del PSC Jordi Wiliam Carnes formaba parte del Consejo de Administración del Puerto, presidido entonces por Jordi Valls. Allí también tenía asiento el alcalde del Prat de Llobregat (ICV-EUiA), Lluís Tejedor, quien todavía participa. Ambos partidos han sido críticos con el proyecto.

Impacto económico. El Consistorio insiste en las ventajas económicas para la ciudad. Solo hay 3.064 embarcaciones que superen los 24 metros de eslora en el mundo. Ese es el selecto grupo al que la marina busca atraer, según una memoria económica encargada por los promotores. La idea es que estos barcos utilicen servicios de reparación como los que ofrece la empresa Marina92, que junto con el puerto deportivo y otras organizaciones conforman el cluster náutico. Se calcula que la actividad de la marina le inyectarían a la ciudad 100 millones de euros anuales. Este mismo informe dice que los barcos de gran eslora tienen una media de 25 tripulantes, que ganan 4.000 euros al mes de promedio.

Los vecinos no se lo creen. Temen que la marina termine por encarecer los alquileres en la Barceloneta y el desplazamiento del comercio tradicional. Ponen como ejemplo el caso del hotel W, que se vendió como una gran oportunidad. El hotel insiste en que 130 de sus empleados viven en código postal 08003, el de la Barceloneta y barrios adyacentes. Este distrito postal también alberga al Born, donde sí viven muchos de los trabajadores del hotel.

Las formas. La manera como el Ayuntamiento, el Puerto y el propio inversor han actuado este año han levantado ampollas en los vecinos y la oposición. En primer lugar, el proyecto fue presentado en público en la feria de yates de Mónaco en 2010, antes que en Barcelona. Martín Bellamy, director general de Salamanca, lo daba por hecho. En septiembre de este año, el mismo Vives fue al Principado monegasco y se refirió a Barcelona como “un sitio en el que se pueda juntar la riqueza de la cultura y la cultura de la riqueza”. Además dijo que las obras ya se estaban haciendo, algo que aquí se niega. A pesar de que han habido tres periodos de exposición pública —uno de ellos instado por Iniciativa— los vecinos aseguran que no han podido acceder a ciertos documentos. El PP salvó a CiU de tener que hacer una consulta ciudadana.

Modelo de ciudad. Hábitat Urbá tiene un mantra que resume el modelo de ciudad que propone CiU: Barrios productivos a velocidad humana dentro de una ciudad hiperconectada y con cero emisiones contaminantes. “El principal problema de esta teoría es su incapacidad de encajar prácticas en las que se está volcando el Ayuntamiento”, opina el arquitecto y columnista David Bravo. “¿Cómo pueden hacerse barrios productivos a base de megayates?, ¿Cómo se consiguen esas cero emisiones abriendo puertas a grandes barcos? ¿Cómo se habla de hiperconexión cuando se incumplen los principios más básicos de transparencia en la información pública?”.

¿Interés público o privado?

La oposición a la reforma del Port Vell es una apuesta por un puerto ciudadano. El carácter portuario constituye un elemento básico del código genético de Barcelona. Tras las experiencias a lo largo de casi 25 años de gestión del Port Vell por parte de la Autoridad Portuaria —World Trade Center, Hotel W, por ejemplo—, ha llegado la hora de devolver a la ciudad lo que ella misma ha creado con sus impuestos y su trabajo a lo largo de los siglos: el puerto viejo. La defensa del puerto ciudadano significa democratizar su gestión y buscar el punto de equilibrio entre el disfrute y usos ciudadanos —ahora seriamente amenazados— y la rentabilidad económica.

El de los megayates es un fenómeno reciente que plantea una nueva problemática a las infraestructuras portuarias. La solución no puede abordarse desde la óptica tradicional de las “marinas deportivas”, sino desde el punto de vista de las embarcaciones mercantes tradicionales, a las que grandes yates se asemejan por sus dimensiones y necesidades logísticas. No se trata de estos barcos atraquen en sitios remotos, pero tampoco permitir que se apropien en exclusiva del corazón de la ciudad. Hoy en día ya atracan megayates en el Port Vell, hecho que hace incomprensible que ahora se plantee construir una valla en el Moll d’Espanya para salvaguardar la privacidad y seguridad de sus tripulantes. Una barrera que privatizará un espacio que es de dominio público.

El seguro aumento del precio de la vivienda y la erosión del comercio de barrio abre el interrogante de a quién beneficia la marina de lujo. A ello se suma la opacidad y falta de acceso a la información pública que ha acompañado el proceso. Todo ello hace necesaria una reflexión y cambio de rumbo a la hora de intervenir sobre el puerto-ciudad, recuperando para los barceloneses un espacio que es parte de su esencia y que puede determinar su futuro. Aquí nos jugamos una disyuntiva sobre la ciudad: interés privado o interés público.

Defensem el Port Vell es una plataforma ciudadana que aglutina vecinos y entidades

Crear riqueza y trabajo

El Gobierno de la ciudad de Barcelona tiene dos grandes prioridades: incentivar la actividad económica y garantizar la calidad de la vida de sus vecinos. Dicho sin rodeos: crear puestos de trabajo y riqueza para el bienestar de nuestros ciudadanos. Y estos objetivos son posibles gracias a inversiones como las que nos plantea la renovación de la marina del Port Vell y la posibilidad estratégica que se nos abre como ciudad de consolidar un clúster náutico en el Puerto de Barcelona.

Creemos, sin duda, que el clúster náutico es un gran proyecto industrial vinculado al mar que abre nuevas oportunidades de negocio para las empresas del sector, crea puestos de trabajo en la Barceloneta, genera residentes locales, dinamiza el comercio y los servicios de la zona, fomenta la mixticidad de usos y parar la presión turística que vive el barrio introduciendo una nueva actividad económica.

Para esta apuesta estratégica es clave la formación y el compromiso de transformar el Consorcio el Far es una escuela de formación profesional adaptada a las necesidades actuales del Puerto, que ligue con la oferta formativa reglada que se ofrece en los centros del barrio.

También es fundamental garantizar que no se pierda la calidad del espacio público existente. El Ayuntamiento será el garante de que la transformación del Port Vell preserve nuestro paisaje y entorno urbanístico y sea un paso más en la apertura de la ciudad al mar iniciada con el Puerto Olímpico, el Maremàgnum, el World Trade Center o más recientemente con la Nueva Bocana donde se ubica el hotel W.

Somos una ciudad atractiva y el Gobierno ha aprovechado para aprovechar las oportunidades que eso comporta. Es nuestra responsabilidad, convertir estas oportunidades en bienestar y riqueza para el territorio y, sobre todo, para la gente.

Antoni Vives, tercer teniente de alcalde de Barcelona.

Reunión con el Regidor de Hàbitat urbà y miembro del Consejo de administración del Puerto, A. Vives

Mañana, 5 de diciembre, 10 meses después de la primera solicitud de reunión al Regidor d’Hàbitat Urbà y miembro del Consell d’administració del Port, Antoni Vives, la Plataforma Defensem el Port vell se reunirá para exponerle tanto los motivos de oposicón al proyecto, como las alternativas necesarias.

La Plataforma Defensem el Port Vell considera que ha expuesto públicament los motivos de oposión a la reforma del Port Vell:
– La construcción de barreras y consecuente privatización del Moll d’Espanya, con la cual parte de la marina del Port Vell se declararía zona de alta seguridad y supondría la construcción de un muro visual que anularía el horizonte de La Barceloneta y el Gòtic llevant.

– El incremento directo e indirecto de los precios de la vivienda y la erosión del comercio tradicional de los barrios conlindantes
– La ausencia, ya no de participación en el proyecto, sino de los mínimos democráticos que marca la ley y la normativa municipal, así como la carta por el derecho a la ciudad a la que Barcelona está adscrita,
– La defenestración de la maritimidad de Barcelona que supone la creación de un resort cerrado a yates de lujo en el corazón del puerto ciudadano de Barcelona

El proyecto ha despertado preocupación ente diferentes sectores de la sociedad civil barcelonesa, y apunta a déficits democráticos y de planeamiento que van más allá de la reforma del Port Vell. Por eso, la Plataforma Defensem el Port Vell expondrá mañana a Antoni Vives las líneas que considera necesarias para poder abordar una reforma del puerto ciudadano.
 
Barcelona cuenta ahora mismo con seis marinas deportivas (Reial Club Maritim 241 amarres; Reial Club Nàutic,  200 amarres; Marina Port Vell, 400 amarres; Nova Bocana, 100 amarres  y 200 en Marina seca; Port Olimpic  740 amarres; y Port Fòrum, 201 amarres), previa a cualquier reforma resulta necesario elaborar un plan de ordenación de las marinas deportivas. Este plan de ordenación ha de responder al criterio de la generación de un puerto ciudadano, por lo que el requisito propuesto por la Plataforma Defensem el Port Vell es el de “menos eslora, más cerca del centro de la ciudad”.

Este plan de ordenación de marinas deportivas ha de elaborarse paralelamente a una actuación necesaria para aumentar los ingresos públicos (y no privados, tal y como ocurre ahora), la cual ha de centrarse en la recuperación por parte del ayuntamiento de Barcelona y de la ciudad de la gestión del puerto ciudadano. Actualmente, el puerto-ciudad es gestionado por la Autoritat Portuaria de Barcelona, administración que no responde a ningún tipo de control democrático y que desconoce las necesidades de la ciudad de Barcelona en lo referente a transformaciones y reformas urbanísticas.
La voluntad de la Plataforma Defensem el Port Vell en la reunión con el Regidor d’Hàbitat Urbà es de diálogo acerca de las actuaciones necesarias previas a cualquier reforma que se pueda impulsar por agente privados y públicos en el ámbito del puerto ciudadano en base a criterios de maritimidad, sociales, económicos, naúticos y democráticos.

En este sentido, la aprobación en el consell d’administració del Port  el pasado miércoles de la prolongación del tiempo de concesión del Port Vell a Salamanca Group vuelve  a poner de relieve la falta de mecanismos democráticos en los procesos impulsados por la APB. Esta aprobación se da nueve meses después de que se hayan iniciado las obras de reforma, y sin que se haya aprobado en el ayuntamiento el Pla Especial del Port Vell, sin el cual el proyecto no puede acabarse. 

 
La moratoria de las obras soliticada por la Plataforma Defensem el Port Vell hace un mes responde a la necesidad de elaborar este plan de ordenación de las marinas deportivas, así como a exigencias democráticas; ya que la reforma se está ejecutando por la vía de los hechos, previa a la aprobación del Pla especial en el ayuntamiento de Barcelona. Tema que también se comentará al Regidor d’Hàbitat Urbà. 
 

Jornada Mar i Muntanya

Diumenge passat, alguns membres de la Plataforma defensem el Port Vell varem pujar al Punt d’Interacció de Collserola (PIC), al centre social de Can Masdeu per a compartir experiències i debatre sobre el model de ciutat que volem, tenint en compte que els límits “naturals” de Barcelona, és a dir, el seu front marítim i la serra de Collserola estan sent objecte de projectes controvertits que poden afectar la maritimitat i la naturalitat de la ciutat.


Després de que els hi explicarem els orígens del plataforma, els principals elements pels quals ens oposem al projecte de reforma i ampliació del Port ciutadà i la seva conversió en un resort per a mega-iots de luxe i posar-los al dia sobre la situació en l’actualitat, varem intercanviar idees i estratègies per aconseguir aprofundir en la gestió democràtica de la nostra ciutat i reprendre el control dels nostres bens comuns, prenen bona nota del procés de participació en el projecte de les 16 portes de Can Masdeu i d’altres organitzacions i col·lectius locals.

IMG-20121203-WA0002

més fotos al nostre facebook

Moratòria de les obres del Port Vell: una exigència de mínims en un estat democràtic.

La Plataforma Defensem el Port Vell ha presentat una demanda de moratòria de les obres que s’estan duent a terme al Port Vell. La petició ha estat presentada tant a l’Ajuntament de Barcelona, com a l’Autoritat Portuària de Barcelona; les dues administracions implicades en l’execució d’un projecte que encara no ha estat aprovat al Ple de l’Ajuntament de Barcelona.

El procés relacionat amb la reforma del Port Vell ha suposat una vulneració sistemàtica del dret d’accés a la informació (art. 20 de la CE, i 105. b., dret dels ciutadans d’accedir a registres i arxius, així con l’art.10.2).

L’execució de la reforma per la via dels fets posa en perill els principis bàsics de la democràcia en una ciutat com Barcelona. L’empresa Marina Port Vell, propietat de Salamanca Group, amb el vist-i-plau de l’APB va començar a tirar endavant les obres al febrer (el primer esborrany del projecte es publica al BOE el 25 de febrer) al·legant que la concessió que té Marina Port Vell per explotar aquests terrenys permet la realització d’aquest tipus d’obres. L’accés a aquesta concessió ha estat demanat reiterades ocasions per la Plataforma Defensem Port Vell (la primera el 3 de març) i a dia d’avui encara no s’ha obtingut resposta.

La següent fase, segons el projecte de l’APB del 12 de juny, és la que correspon a la Fase 3. La Fase 3 implica, entre altres, la construcció de les plataformes sobre el mar. Aquesta construcció però correspon al Pla Especial del Port Vell que ha de passar pel ple de l’ajuntament de Barcelona, cosa que encara no s’ha produït. Considerem inadmissible que la reforma del Port Vell s’executi per la via dels fets i no per un procediment democràtic. Aquest procés a més ha comptat amb una manca absoluta de participació ciutadana, en què el màxim que s’ha fet és donar informació parcial i segmentada a diferents entitats per separat i a porta tancada.

El procés compta amb vicis jurídics que fan perillar no només les bases democràtiques, sinó que a més evidencia una línia d’actuació orientada a beneficiar mercats de luxe i circuits excloents.

La preocupant participació del regidor d’Hàbitat urbà en el Mónaco Yacht Show i el volum de projectes que han sortit a la llum (el projecte de Nova Bocana, l’Hermitage, la reforma del Moll dels Pescadors…) pel port ciutadà requereix aturar les obres i tornar a posar al capdavant de les propostes els principis democràtics, la salvaguarda de l’espai públic i els drets socials dels veïns de Barcelona a l’hora de transformar el territori.

Per tot això considerem urgent una moratòria de les obres de la Marina del Port Vell, com a mínim, fins que hagi passat pel ple de l’Ajuntament de Barcelona.

Convidem a totes les persones, entitats, col·lectius a presentar la moratòria, es pot descarregar d’aquí.
(si la voleu en format rtf, només ens heu d’escriure un mail defensemportvell@gmail.com)

Demanda de moratòria d’obres per l’ajuntament de Barcelona

Demanda de moratòria d’obres a l’APB

També s’ha presentat resposta a la resposta de l’APB a les al·legacions presentades al juny. I al·legacions al tràmit d’audiència per l’ampliació de la concessió a Marina Port Vell.

Barcelona i la construcció d’un port ciutadà. Cap a un Nou Port Vell

Dilluns 12 a les 19:00 Museu Marítim

El projecte de reforma del Port Vell i la seva conversió en una Marina de luxe ha aixecat ampolles en diferents sectors, tan per la proposta, com pel procés i la forma en què s’ha dut a terme. El motius què han portat al rebuig del projecte actual són molts, i encara més són les diferents maneres en què es pot gestionar i transformar el Port Vell.

Estem en moments de canvi, però no qualsevol canvi val; per això cal fer un repàs de les transformacions que ha patit el port vell històric (ara fa 20 anys de la primera reforma), les seves conseqüències, i discutir els motius de fons que fan que l’APB decideixi tirar endavant l’actual reforma del Port Vell, enlloc d’impulsar una reforma que tingui els veïns al capdavant. Reformar el Port Vell des de la proposta ciutadana, un repte que ara mateix cal afrontar. Perquè el port és ciutat i la ciutat la construïm entre tots/es.

      Taula:

:: Camilo S. Baquero (moderador, periodista),
:: Francesc Magrinyà (Professor de la UPC),
:: Mercè Tatjer (geògrafa i catedràtica de la UB),
:: Javier Moreno (plataforma Defensem el Port Vell, historiador)

      Fila 0:

Itziar González (arquitecta); Laia Fargas plataforma defensem Port Vell); David Bravo (arquitecte); Daniel Jiménez Schlegl (advocat); Ramón Ribera Fumaz (Seminari TAIFA); Verena
Stolcke (ICA); Salvador Tarragó (SOS Monuments)

Reunions sol·licitades amb grups polítics

La Plataforma defensem el Port Vell ha sol·licitat una reunió amb tots els grups polítics per tal de parlar sobre un planejament que compta amb el rebuig ciutadà.

Model de sol·licitud: 

La Plataforma Defensem el Port Vell i les entitats i veïns que la conformen es dirigeixen a vostès per tal de demanar-li una reunió.

A la reunió voldríem exposar-lis els motius pels quals la Plataforma s’ha oposat a la manera en què es planteja el Pla Especial del Port Vell, i conèixer el quin serà el seu posicionament,i vot al ple de l’ajuntament en què s’hauria d’aprovar el Pla Especial. Així com debatre sobre la consulta ciutadana.
També voldríem exposar-lis les nostres línies de treball basades en l’interès públic i la participació ciutadana sobre la futura gestió i els futurs planejaments que es puguin desenvolupant envers el Port Vell de Barcelona.

Finalment, donat que el Pla Especial encara no està aprovat, i que les al·legacions presentades a l’Autoritat Portuària no han estat respostes, des de la Plataforma considerem necessari aprovar una moratòria de les obres que actualment s’estan duent a terme al Molls de Dispòsit, Espanya, Barceloneta i Sota Muralla; un tema que ens sembla urgent que es plantegi en l’Ajuntament.

Tan bon punt ens confirmin el dia i hora de la reunió els farem arribar els noms dels assistents per part de la Plataforma.

Romanen a la espera de la seva resposta.

Ens poden contactar en aquest correu electrònic

Cordialment,

Plataforma Defensem el Port Vell

Processos de participació democràtica al Port Vell

La plataforma Defensem el Port Vell manifesta la seva satisfacció en veure que la ex-Regidora de Ciutat Vella Itziar González es fa ecco en una entrevista que publica avui El Pais d’una exigència que la plataforma porta reivindicant des dels inicis de la protesta: l’establiment i activació de mecanismes democràtics de participació respecte a la reforma del Port Vell.

Donada l’opacitat que ha embolicat aquesta reforma des dels seus inicis, la qual si no fora per la denúncia veïnal, no hagués sortit a la llum pública, es considera necessari esclarir a quins interessos respon aquesta reforma, així com que els ciutadans de Barcelona decideixin si aquest és el tipus de projecte que l’Autoritat Portuària ha d’impulsar en un moment de crisi com aquest en terrenys de port-ciutat.

L’activació de mecanismes de participació com pot ser una consulta són en un moment de crisi i desafecció política com l’actual de rellevància per reestablir (la confiança en) la democràcia. Des de la plataforma es considera necessari que es pregunti als veïns de Barcelona sobre la reforma, i s’activin mecanismes de participació que vagin més enllà de la formalitat de formular al·legacions, ja que en cap de les dues ocasions en les quals han presentat al·legacions al port sobre aquest projecte s’ha rebut resposta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell hauria de dur-se a terme amb urgència, ja que les obres del projecte han començat, malgrat no tenir encara l’aprovació municipal (i ho van fer prèviament a l’aprovació formal de la APB). Els arguments “oficials” s’escuden que es tracta d’obra de manteniment, mentre el mateix projecte les inclou en les Fases 1 i 2. Al mateix temps, es tractaria d’un “manteniment” que permet la concessió que té Marina Port Vell SA del terreny, però la concessió no ha estat atorgat en cap de les cinc ocasions en què s’ha sol·licitat a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resta de partits de l’oposició i govern de la ciutat a realitzar aquesta consulta sobre la reforma del Port Vell, com un precedent de futures consultes sobre temes que afecten a drets socials (dret a la ciutat, la eduación, la sanitat…), així com del tipus de reformes i gestió que l’Autoritat Portuària fa dels terrenys del port-ciutat.

Resulta inadmissible que en uns terrenys recuperats per a la ciutat fa més de 20 anys, ara es vulgui elevar una tanca i crear un ressort de luxe tancat, i més sense que els veïns puguem decidir sobre això.

::::::::

La plataforma Defensem el Port Vell manifiesta su satisfacción al ver que la exRegidora de Ciutat Vella Itziar González se hace ecco en una entrevista que publica hoy El Pais de una exigencia que la plataforma lleva reivindicando desde los inicios de la protesta: el establecimiento y activación de mecanismos democráticos de participación respecto a la reforma del Port Vell.

Dada la opacidad que ha envuelto esta reforma desde sus inicios, la cual si no fuera por la denuncia vecinal, no hubiera salido a la luz pública, se considera necesario esclarecer a qué intereses responde esta reforma, y que los ciudadanos de Barcelona decidan si este es el tipo de proyecto que la Autoridad Portuaria debe impulsar en un momento de crisis como este en terrenos de puerto-ciudad.
La activación de mecanismos de participación como puede ser una consulta son en un momento de crisis y desafección política como el actual de relevancia para reestabler (la confianza en) la democracia. Desde la plataforma se considera necesario que se pregunte a los vecinos de Barcelona sobre la reforma, y se activen mecanismos de participación que vayan más allá de la formalidad de formular alegaciones, ya que en ninguna de las dos ocasiones en las que han presentado alegaciones al puerto sobre este proyecto se ha recibido respuesta.

Una consulta sobre la reforma del Port Vell debería llevarse a cabo con urgencia, ya que las obras del proyecto han comenzado, a pesar de no contar aun con la aprobación municipal (y lo hicieron previamente a la aprobación formal de la APB). Los argumentos “oficiales” se escudan en que se trata de obra de mantenimiento, mientras el mismo proyecto las incluye en las Fases 1 y 2. Al mismo tiempo, se trataría de un “mantenimiento” que permite la concesión que tiene Marina Port Vell SA del terreno, pero la concesión no ha sido otorgado en ninguna de las cinco ocasiones que se ha solicitado a la APB.

La plataforma insta a J. Portabella, resto de partidos de la oposición y gobierno de la ciudad a realizar esta consulta sobre la reforma del Port Vell, como un precedente de futuras consultas sobre temas que afectan a derechos sociales (derecho a la ciudad, la eduación, la sanidad…), así como de el tipo de reformas y gestión que la Autoridad Portuaria hace de los terrenos del puerto-ciudad.

Resulta inadmisible que en unos terrenos recuperados para la ciudad hace más de 20 años, ahora se quiera elevar una valla y crear un ressort de lujo cerrado, y más sin que los vecinos podamos decidir sobre ello.