La fórmula 1 del mar

La reforma del Port Vell pretén convertir-lo en el motor d’un gran clúster nàutic destinat a les elits i el superluxe

En el projecte també s’addueix que cal fer l’obra perquè molls de només fa 20 anys estan atrotinats

21/06/12 02:00 – BARCELONA – ANNA BALLBONA

Les obres a la marina del Port Vell, per reconvertir-la en una marina de luxe per a superiots, ja han començat, com mostra la imatge d’ahir Foto: ORIOL DURAN.

La reforma del Port Vell el convertirà en la base d’operacions de la fórmula 1 del mar. O de la nàutica, això sí, destinada a unes elits luxoses, sols per a superiots i barrat al pas dels ciutadans. La memòria del projecte, adjuntada amb la seva segona sortida a exposició pública, que acaba de produir-se, conté tot un argumentari en aquesta línia: la reforma suposarà “un impuls importantíssim per al desenvolupament i projecció del clúster nàutic del Port de Barcelona”, al qual augura “un fort impacte socioeconòmic a l’entorn” i sobretot a les empreses del clúster. Aquest clúster anuncia que “estarà tutelat per l’Autoritat Portuària de Barcelona i “el formarien empreses líder” com la Barcelona World Race, l’empresa nàutica North Wind, el club nàutic de Barcelona o la Fundació de navegació Oceànica de Barcelona.

A banda d’aquesta, hi ha una altra raó, si més no curiosa: 20 anys després de la gran actuació olímpica al Port Vell, l’actual empresa concessionària de la marina –el grup Salamanca Investments– addueix que diversos molls estan deteriorats i que per això cal fer-hi obres. De fet, reconeix que ja hi ha obres en marxa –als molls del Dipòsit i de sota Muralla– i ofereix un calendari –diligent– de com han de continuar: pel setembre ja planteja la construcció de les plataformes de l’edifici de serveis i de recepció, i la rehabilitació d’un pantalà. L’empresa concessionària vol tenir-ho tot enllestit per l’abril del 2013.

Un historiador marítim de trajectòria com Javier Moreno, assessor de la plataforma opositora, posa el projecte en negre sobre blanc: “Volen convertir Barcelona en la fórmula 1 de la nàutica, amb molta inversió i destinat només a les elits”, assenyala.

El projecte ha tingut retocs, com ara que en lloc de les pantalles translúcides s’establiran uns pilons metàl·lics (com els existents al Moll de la Barceloneta) que, igualment, barraran el pas als ciutadans. A més, en lloc d’aixecar-se tres edificis se n’aixequen dos, a canvi de guanyar més superfície d’atracament.

“Aquesta mena d’operacions no són ara gaire comunes a Europa, potser tenen sentit a les costes de Florida”, afegeix Moreno, que puntualitza que podria “tenir algun sentit” si no fos “tan tancada en ella mateixa” i “tan despectiva amb tota la resta”. Segons l’historiador marítim, altres ports d’Europa ara en fase de remodelació –com Gènova o Marsella– plantegen unes obres “totalment diferents” que sí que inclouen el pas del ciutadà pel port. En aquest sentit, no té cap dubte que l’impacte d’aquesta reforma serà molt més gran que la de 20 anys enrere.

L’empresa impulsora de la marina de luxe assegura que hi ha una elevada demanda d’amarraments per a superiots, que ara no pot satisfer. Més al nord, el Port del Fòrum té una part dedicada a grans iots que està mig buida, recorda Moreno. Una conseqüència més de la gestió dels quatre ports esportius de Barcelona sense coordinació de cap mena. “Aquest és un port construït sobre terrenys guanyats al mar, per tant, és públic per natura.” D’aquí la “dubtosa legitimitat” que veu ara a convertir-lo en un port tancat per a superiots.

LES XIFRES

26,6
milions d’euros
és la inversió que l’empresa gestora de la Marina del Port Vell preveu per a la reforma.
104,3
milions d’euros
és la xifra d’impacte socioeconòmic que la concessionària assegura que generarà el nou Port Vell.

Neguitejats per les vistes

L’Ajuntament de Barcelona està preocupat perquè la reforma del Port Vell mantingui “les visuals i el perfil” actual d’aquesta línia de mar. Aquesta és una de les al·legacions que el govern de CiU va fer al projecte, en la seva primera fase d’al·legacions. Segons Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, no volen que la reforma redueixi “les vistes al monument del Rellotge” ni que les tanques –plantejades inicialment– evitin “la visibilitat”.

El govern municipal també va reclamar més justificació al voltant de la superfície edificable, de l’estació de combustibles, del servei de recollida de residus sòlids i líquids i de l’impacte mediambiental. Vives no va aclarir si en aquesta segona fase d’al·legacions demanaran canvis. “Hem insistit al Port que faciliti al màxim l’accés a la informació dels veïns i n’estem fent un seguiment, amb resultat desigual”, va admetre.

El PSC, que va preguntar sobre la reforma del Port Vell en la comissió d’Hàbitat Urbà d’ahir, va censurar que “mig quilòmetre de vaixells en aquest àmbit central del Port no garanteix la visual des del passeig Joan de Borbó”. “La sensació” és que a la nova proposta han “pintat els vaixells més petits”, va resumir Assumpta Escarp, regidora del PSC. Escarp va dir defensar aquest clúster nàutic però creu que hauria d’estar “en un altre àmbit del port””. ICV-EUiA es va queixar que el segon període d’al·legacions no fos més ampli.

Notícia extreta de El Punt Avui

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s